La reforma del REB, una mesura limitada i electoral

PalmaLa reforma del Règim Especial Balear (REB), que aquest dijous aprova el Consell de Ministres, suposarà un estalvi fiscal per a determinades empreses que pot servir per afavorir la inversió a les Illes i, fins i tot, per incentivar la contractació laboral. Però això no es pot plantejar com una compensació als desavantatges derivats de la insularitat que no només pateixen les empreses de les Illes sinó també els ciutadans. El nou REB hauria de ser una altra cosa.

Una mesura que, segons el president José Ramón Bauzá, pot beneficiar unes 3.700 empreses i més de mil declarants de l'IRPF sembla a primer cop d'ull una mesura limitada. Sobretot quan l'element de partida era un informe de la Universitat de les Illes Balears que xifrava els costs derivats de la insularitat en 9.000 milions anuals i que els computava en els fluxos comercials, el transport de viatgers o el cost de la vida, sobrecosts que no es preveuen compensar amb la reforma fiscal que s'aprova aquest dijous.

La reforma, a més, s'aprovarà incomplint el compromís del Govern balear d'iniciar el procés al Parlament. Serà el Consell de Ministres qui activa un procés sense la participació de cap agent econòmic, social o polític de Balears, més enllà del Govern, que se suposa que hauria participat en una negociació prèvia. La mesura de Madrid es fa efectiva 17 anys després que s'aprovàs una llei de Règim Especial que s'ha demostrat insuficient. S'aprova quan ja s'ha esgotat el període de set anys que fixava l'Estatut perquè arribassin unes inversions estatutàries que tampoc no han arribat. I arriba també quan queda menys d'un mes per a les eleccions, tot i que no s'aplicarà fins a l'any vinent, quan no només hi podria haver un govern balear diferent sinó també un govern estatal d'un altre color. No calien tantes voltes per arribar fins aquí.