“L'administració només es recorda de les escoles públiques quan hi ha eleccions”

PalmaUn fragment d'escaló del pati de l'IES Sureda i Blanes del barri de Son Gotleu, una persiana del CEIP Montaura de Mancor, rajoles del bany de Primària del CEIP Joan Miró... són només alguns dels exemples de la 'paradeta dels horrors' que ha muntat aquest dimecres FAPA Mallorca al CEIP Joan Miró, al polígon de Llevant, un dels més afectats per les deficiències i la manca de manteniment.

Les associacions de pares i mares estan cansades de reclamar inversions i intervencions en uns centres que “literalment, cauen a trossos”, en paraules de Vicenç Rodrigo. “L'administració només es recorda de les escoles públiques quan hi ha eleccions”, ha dit contundent Brígida Gómez, de l'APIMA del CEIP Joan Miró. Una escola on les parets que l'envolten “estan totalment cruiades, el pati es troba ple de clots, el bany dels petits ha hagut de ser clausurat perquè les rajoles de la paret cauen i els radiadors no funcionen”, ha explicat. Se senten abandonats i estafats: “Fa dos mesos va venir la consellera i ens va prometre que s'hi faria una reforma, però actualment encara esperam que ens contesti. Només volen guanyar vots”, diu. Considera que no és normal que aquesta escola, finançada públicament, tingui material del gimnàs gràcies a una ONG, que també col·labora amb el menjador.

Reclamen una solució urgent perquè, en casos com el de l'IES Sureda i Blanes, temen un col·lapse de la instal·lació elèctrica, que “esperam que peti”, en paraules de la representant de les famílies, Elena Inglada. No només això, sinó que passen pena que no es produeixi un accident a l'únic pati del centre, on els escalons literalment es desfan. “No només és un problema de seguretat, sinó també de mobilitat”, ha explicat. Lamenten que Educació argumenti que aquest curs s'han arreglat la cornisa del centre i s'ha fet l'adaptació a les barreres arquitectòniques, “però no s'han arreglat les deficiències, que són les mateixes que hi havia”.

En el cas del CEIP Alexandre Rosselló de Palma, l'escola té 81 anys i la darrera reforma estructural es féu fa quatre dècades. “Ara estam pendent d'unes obres de reforma de la coberta que ens prometeren el 2009”, diu Juan Pedro Álvarez. “Curiosament, sempre que vénen eleccions ens diuen que s'arreglarà, però el 2009 també s'havia convocat el concurs públic, que es va anul·lar”, explica. Afirmen que l'experiència els diu que fins que no ho vegin, no ho creuran.

La retirada de l'amiant és la lluita de fa anys de l'Apima del CEIP Es Pont, de Son Gotleu. Fa poc les famílies s'assabentaren que el projecte estava aturat i que ha caducat. Aquesta setmana s'han declarat part interessada per poder-lo revisar, explica la representant. El director general d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que aquest curs s'han destinat 1,4 milions d'euros a la retirada de l'amiant i que “per primera vegada s'ha fet front a aquest problema”. Així mateix, ha confirmat una sèrie d'obres programades per aquest estiu i ha reiterat “la idea que d'aquí al final de l'any ja s'hagin retirat tots”. Des de l'Apima es mostren escèptics sobre aquest extrem.

El problema de les persianes que cauen, al CEIP Montaura de Mancor, s'ha resolt retirant-les totes, emperò ara els alumnes tenen molta calor. No és l'únic problema del centre, que pateix manca d'espai, clots al pati i no té escala d'incendis, explica Maite Mora.

No totes les deficiències, però, es produeixen als centres antics. A l'IES Madina Mayurqa de Palma el gimnàs es construí l'any 2011, però els alumnes i professors no el poden utilitzar com voldrien perquè cauen els blocs de formigó del revestiment de les parets, assegura Joan Sard.

Llista de prioritats

Per tot això, “com que els doblers són els que hi ha, per què no es fa un estudi de quines són les prioritats?”, es demana Inglada. Aquesta, de fet, és la petició que fa FAPA al proper Govern: un pla d'intervencions que sigui transparent i que detalli les prioritats dels centres.

“Això és un avís a navegants”, ha dit Vicenç Rodrigo. “Véngui qui véngui hi ha d'haver capacitat professional i que se'ns digui què es pot fer i què no”, ha afegit. “No és una qüestió d'estètica, sinó de necessitat. És un problema històric perquè la manca d'inversió històrica s'acumula”, ha afegit.