CONFLICTE

La guerra eterna del taxi a Eivissa

La disputa de les llicències temporals de l’estiu enfronta autònoms i assalariats

El gremi del taxi a Eivissa ha passat l’estiu en un estat de convulsió permanent. El fet que pràcticament tot el negoci de la temporada es concentri en tres mesos i la situació ambigua en la qual es troba i que complica la seva regulació -és un servei públic que depèn dels poders públics però, alhora, està exercit per uns empresaris autònoms que cerquen un lucre privat- fa que parlar de taxis a Eivissa sigui sinònim de conflicte segur.

Tot i ser una illa petita, Eivissa té una dotzena d’associacions de taxistes repartides en els seus cinc municipis. Per una banda hi ha els taxistes autònoms, aquells qui tenen una llicència de taxi en propietat, un dels béns més cobejats en tota l’illa i que garanteix una subsistència segura. A l’altre extrem, els taxistes assalariats, que condueixen els taxis en propietat dels autònoms. Aquests dos col·lectius estan permanentment a la gresca i es disputen un pastís cobdiciat: les llicències temporals (o estacionals) de taxi que reparteixen els ajuntaments durant els mesos d’estiu.

Lluita sense treva

Tradicionalment, els assalariats sempre han denunciat que els ajuntaments -sobretot quan comanda el PP- afavoreixen els taxistes autònoms i que aquests tenen prioritat per optar a les llicències temporals, mentre que els assalariats s’han de conformar amb les llicències que queden vacants. Com es pot comprovar, la lluita de classes també ha arribat al sector del taxi.

No obstant això, els autònoms tampoc són un bàndol monolític i estan dividits en diverses faccions irreconciliables. Així, mentre la majoritària Associació de Taxistes Autònoms defensa el sistema de sorteig per repartir les llicències temporals, 71 taxistes autònoms van presentar una al·legació a l’Ajuntament d’Eivissa sol·licitant que les llicències s’atorguin amb un sistema de discriminació positiva que afavoreixi aquells qui mai han pogut gestionar-ne una els últims quatre anys.

El nombre de llicències és un altre cavall de batalla del sector. D’aquesta manera, mentre que Consell i ajuntaments aposten per augmentar el nombre de llicències estacionals, els taxistes autònoms pressionen per limitar el nombre de taxis en circulació. Enguany s’han repartit més llicències temporals que mai, però encara no s’ha oblidat la guerra total que el sector va declarar l’any 2008 a l’aleshores conseller insular de Mobilitat, Albert Prats, per aquest tema.

Tants caps, tants GPS

L’últim conflicte està relacionat amb l’ús d’un sistema de control per satèl·lit del GPS dels taxis, que permetria millorar l’organització del servei de Teletaxi i optimitzar els desplaçaments. De moment, ha estat impossible establir un GPS unificat a tota l’illa. Els municipis de Santa Eulària i Sant Joan tenen el seu propi sistema. L’Ajuntament d’Eivissa va redactar un reglament per la gestió d’aquest servei i va signar un acord amb l’empresa Pitiusred, però la Federació Insular del Taxi d’Eivissa (FITIE), que agrupa la majoritària Associació de Taxistes de Vila i dues associacions més de Sant Josep i Sant Antoni, han actuat amb un sistema de GPS propi.

Per si no havia pocs problemes, aquest dilluns passat l’Ajuntament d’Eivissa va desconnectar el servei de GPS de la FITIE perquè era manifestament il·legal. La Federació acumula un gran nombre d’il·legalitats: no ha estat donada d’alta, no té NIF i l’Associació de Taxistes de Vila deu 100.000 euros a la Hisenda Pública. A més a més, els taxistes autònoms dissidents acusen l’Associació de gestionar el GPS amb opacitat i ‘castigar’ els taxistes que no són afins a la directiva. Dimecres, l’Ajuntament va restituir el servei de GPS i ha donat una setmana a la Federació perquè regularitzi la seva situació, cosa que ha estat interpretada com un gest de debilitat del Consistori davant de la que encara és l’associació de taxistes més poderosa de l’illa.

Més continguts de

El + vist

El + comentat