24-M

El PP balear haurà de tornar 577.785 euros de subvencions electorals

Els mals resultats l'obliguen a fer la devolució de part de les bestretes rebudes, que s'atorguen en funció de les eleccions anteriors

La catàstrofe del PP balear en les eleccions de diumenge passat també tindrà efectes importants en la caixa del partit. Els populars hauran de tornar 577.785 euros de subvencions electorals que havien rebut per a les seves despeses en aquests comicis. Es tracta d'ajudes que els partits amb representació a les institucions reben del Govern, per a les autonòmiques i les insulars, i de l'Estat, per a les municipals. Reben una bestreta, els doblers per anticipat, segons els resultats obtinguts en les  eleccions passades i, un cop realitzats els comicis, es liquida la subvenció.

Això provoca que algunes formacions hagin de tornar part dels diners cobrats per avançat. El mateix que al PP, però en menor mesura, passarà al PSIB, que haurà de tornar al voltant de 155.000 euros, mentre que la coalició MÉS n'és la gran beneficiada pels seus resultats i rebrà uns 180.000 euros addicionals pel seu saldo positiu. Les noves formacions que entren al Parlament, com Podem, El Pi i Ciutadans, que no havien rebut res per anticipat, veuran com ara els arriben els doblers i a la següent campanya electoral ja tindran avançament.

El PP balear ha de retornar gairebé 600.000 euros perquè ha coincidit que els seus pitjors resultats electorals han vingut després d'haver obtingut la major representació institucional de la seva història, per la qual cosa havia rebut més doblers que mai. Els partits que han aconseguit representació al Parlament o a algun dels consells insulars cobraran 14.551 euros de subvenció per cada diputat o conseller insular obtingut el 24 de maig. Això per part del Govern, a partir de la instrucció dictada a principis del mes d'abril pel conseller d'Hisenda i Pressuposts, Josep Vicent Marí, que també atorga 0,479933 euros per cada vot tant a les eleccions autonòmiques com a les insulars. Pel que fa a l'Estat, dóna 270,90 per cada regidor obtingut en els ajuntaments i 0,54 euros per cada vot a les municipals, sempre que s'hagi obtingut representació.

Havia rebut gairebé un milió i mig d'euros

Segons això, el PP balear, que encara presideix José Ramón Bauzá, havia rebut una bestreta per a la seva campanya electoral d'un total d'1.442.039 euros, gràcies als seus grans resultats de 2011, quan aconseguí 35 diputats al Parlament, 36 consellers a les Illes, més de 195.000 vots tant a les autonòmiques com a les insulars. Així mateix, disposava de 439 regidors als ajuntaments i prop de 190.000 sufragis a les municipals. El gran daltabaix patit diumenge passat, amb una reducció dràstica en tots els resultats, fa que per aquests conceptes ara només pertoquin als populars 864.255 euros. D'aquí surt el saldo negatiu de 577.785 que han de retornar. 

El mateix passa, en menor mesura, als socialistes, que havien rebut una bestreta de 733.787 euros a partir dels seus resultats de fa quatre anys. La menor representació obtinguda ara i el descens en vots fa que finalment només li corresponguin 578.812 euros, la qual cosa fa que el PSIB hagi de tornar 154.975 euros en subvencions electorals. Situació contrària a la que viu la coalició MÉS. Els espectaculars resultats de la coalició ecosobiranista fan que a partir de la previsió sobre 2011 hagués rebut poc més de 200.000 euros per a les despeses de la campanya, que ara s'hauran de veure augmentats amb 179.902 euros més per la liquidació positiva.

Això quant a les formacions que ja tenien representació. Podem rebrà prop de 320.000 euros només pels seus representants obtinguts al Parlament i els consells insulars (20 en total) i pels vots trets en aquestes eleccions. En el cas d'aquesta formació, no es presentava a les eleccions municipals, però pot acabar rebent doblers segons els acords assolits en candidatures unitàries i coalicions locals de les quals ha format part, de la mateixa manera que altres formacions d'esquerres. El Pi rebrà més de 157.000 euros per tota la seva representació en les eleccions autonòmiques, insulars i municipals, mentre que Ciutadans, que només es presentava a Mallorca i tres municipis, just uns 40.000.

 

El + vist

El + comentat