El Suprem absol el sindicat que va divulgar una foto d'un treballador d'Emaya en un míting del PP

PalmaLa Sala Primera del Tribunal Suprem ha confirmat l'absolució d'un sindicat d'Emaya que va ser demandat per vulneració del dret a l'honor per penjar al tauler d'anuncis de la companyia una nota que criticava un treballador per haver assistit a un míting del PP al maig de 2009.

La nota la va penjar el Sindicat Independent de Treballadors de l'empresa pública Emaya (SITEMAYA) en el tauler d'anuncis d'ús exclusiu d'aquesta organització sindical, situat a la seu d'aquesta empresa, a l'edifici municipal Son Parc, al costat d'un retall de diari amb una fotografia del demandant durant el míting.

En la nota, mitjançant un llenguatge en el qual s'al·ludia al personatge de ficció Wally (es titulava 'Cercant Wally desesperadament"), s'abocaven crítiques vinculant la seva afinitat política amb els llocs de lliure designació per als quals havia estat nomenat.

L'Audiència de Palma va absoldre el sindicat perquè entenia que la nota publicada no excedia els límits de les llibertats d'expressió i informació, perquè no va identificar el demandant i, a més, era informació veraç sobre la presència del treballador en un míting del PP.

Segons el Tribunal Provincial, la nota amagava una crítica legítima davant els càrrecs que ocupava en aquell moment el treballador i no era un excés.

El treballador va recórrer en cassació davant el Suprem perquè entenia que l'Audiència no va ponderar adequadament els drets en conflicte ni el fet que la nota danyàs el prestigi professional de l'afectat en imputar calumniosament que va ser nomenat a dit i perquè constitueix una intromissió al dret a l'honor, ja que l'insulta i el desacredita.

El Suprem considera que les crítiques es refereixen tant a la política de nomenaments per a càrrecs de lliure designació dins de l'empresa municipal com a la conducta particular del demandant, a qui la nota titllava d'agraït i en què se li retreia haver-se aprofitat de la seva afinitat ideològica amb el PP per obtenir avantatges professionals.

La sentència de la Sala ratifica la decisió de l'Audiència de Palma de considerar que la crítica no va excedir l'àmbit de la llibertat d'expressió.

Raona sobre aquest tema, en resum, que la decisió del demandant d'anar a un míting polític va tenir certa transcendència.

Segons el Suprem, per més que la decisió d'anar al míting sigui plenament legítima en exercici de les seves llibertats democràtiques i encara que pogués mancar per si mateixa de suficient entitat per deduir un possible tracte de favor en el nomenament per al càrrec que exercia, no deixava de tenir certa transcendència en el context professional del demandant.

"Exercia les funcions de delegat sindical, condició que el dotava d'una dimensió en l'àmbit laboral i sindical molt superior a la que pugui tenir un simple treballador", diu la sentència.

El tribunal considera que la seva presència en un míting polític tenia "indubtable interès laboral i sindical", a la vista de la doble condició de subencarregat general i de delegat sindical del treballador.

La condició del treballador justificava que la seva conducta pogués ser objecte de crítica i utilitzar com a exemple dels comportaments que el sindicat demandat desaprovava. "La realitat de les coses no impedeix que es pugui formar i expressar una opinió sobre això", assenyala la sentència.

El Suprem qualifica el to de la nota de burleta, irònic o sarcàstic i considera que cap de les frases o expressions no excedeix l'àmbit constitucionalment protegit de la llibertat d'expressió. "Entraven dins del que és admissible en el marc d'una crítica legítima de l'activitat professional aliena per més que per al demandant constitueixin una crítica dura, molesta o desagradable".

"En una societat democràtica, als qui participen en la vida social, se'ls imposa la càrrega d'assumir la crítica severa, dura i fins i tot inconvenient", conclou.