El sobiranisme es torna a dividir a Mallorca
La sortida d’Esquerra de MÉS pot suposar dues opcions electorals el maig de 2015
PalmaUnes eleccions primàries per triar candidats han acabat generant una nova divisió de les forces sobiranistes a Mallorca. Ha estat el detonant d’una crisi que es covava des de feia temps i que provocarà, si no hi ha canvis, que MÉS vagi per un costat i Esquerra Republicana per un altre en les eleccions autonòmiques de maig de 2015. La unió dels sobiranistes només haurà durat mesos.
La coalició MÉS integrava fins a principis d'aquest mes tres formacions: el PSM-Entesa, el principal partit del nacionalisme progressista a Mallorca; IniciativaVerds, una escissió d'Esquerra Unida que representa l'esquerra alternativa autòctona i l'ecologisme; i Esquerra Republicana a Mallorca. MÉS s'havia anat consolidant a Mallorca com a tercera força política impulsada inicialment pel PSM i Iniciativa, que ja havien anat en coalició a les anteriors autonòmiques de 2011 i obtingueren un 10,7% dels vots i quatre diputats (el Parlament balear en té 59). Ambdues formacions s'havien fusionat en una nova força (MÉS) i havien deixat d'operar pel seu compte. L'entrada d'Esquerra a la coalició, que es va completar al maig a través d'un acord de federació amb el PSM, aglutinava en una única sigla tot el sobiranisme mallorquí. Però l'acord ha durat poc.
Esquerra (que el 2011 va obtenir un 1,6% dels vots) no s'havia acabat d'adaptar a les dinàmiques de la coalició i aquesta tampoc havia projectat que tenia un nou integrant, més preocupada per oferir un discurs d'esquerra transformadora que un discurs sobiranista. Les primàries del 15 de novembre mostraren fortes tensions internes i moviments dels respectius aparells dels partits per intentar copar els llocs de sortida a les principals institucions. Després que els dirigents d'Esquerra quedassin relegats, el seu president, Joan Lladó, denuncià joc brut en el procés i un tractament xenòfob a alguns dels prop de 200 senegalesos que s'apuntaren per votar un candidat proper als independentistes. Els retrets provocaren que els socis optassin per excloure Esquerra de la coalició i tots plegats han donat per acabada la prova. La segona prova, perquè la primera també va acabar malament a finals de l'any 2009.
Divisió de l'esquerra
La crisi de MÉS no només ha provocat que aquesta força hagi perdut un dels seus integrants, que es podria acabar convertint en un competidor electoral. També ha deteriorat la imatge pública de la coalició, que semblava capaç de créixer en un context de crisi del bipartidisme que situa en l'escenari competidors com Podem pel mateix espai polític. Les expectatives ara queden enlaire. Però la sortida d'Esquerra de MÉS encara aguditza més la divisió de l'esquerra a Balears. Aquest fet i una previsible pèrdua de suports del principal partit d'aquest espai, el PSIB, són ara per ara dels pocs elements que afavoreixen el PP balear, destinat a perdre vots i representació en les properes eleccions.
El nou context situa dues formacions disputant-se l'espai sobiranista a Mallorca: MÉS i Esquerra. La primera, amb opcions de millorar els quatre representants que té actualment, també convergeix en un altre espai polític més rellevant a Balears: el de l'eix esquerra-dreta. Un espai més rellevant, però també més competit, perquè se'l disputarà amb el PSIB, amb Esquerra Unida (actualment sense representació autonòmica) i amb Podem. En aquest escenari, MÉS s'ofereix com l'esquerra alternativa autòctona, sense directrius de Madrid.
Esquerra Republicana, sense opcions d'obtenir representació (hauria de multiplicar com a mínim per tres els vots del 2011), encara no ha decidit com concorrerà a les eleccions. "Esquerra Republicana serà present a les eleccions. El com s'ha de decidir", va dir fa pocs dies Lladó, qui no acabà de tancar la porta a la possibilitat que Esquerra no s'hi presenti i opti per donar suport extern a MÉS. Si s'hi presentàs, podria fer un discurs nítidament independentista que no hauria pogut fer dins la coalició i capitalitzar el procés català.
La crisi també deixa enlaire els acords que s'havien gestat o que s'estaven gestant en l'àmbit local. Tot i que es preveu que Esquerra presenti candidatures, també és previsible que arribi a acords en municipis on ja s'havien establert complicitats amb els seus exsocis. La ruptura de relacions a Mallorca, en canvi, no ha tingut conseqüències a les altres illes, on s'opera amb dinàmiques de funcionament diferents.
