El centre de Felanitx cerca vida
Els carrers del nucli històric són plens de cases buides i la vida del poble es trasllada a carrers més moderns
FelanitxL’edifici de l’Ajuntament de Felanitx i el del mercat municipal sobresurten majestuosos per sobre de qualsevol altra construcció civil del centre del poble. Especialment si els comparam amb la resta de cases del centre històric. I és que al mateix bloc de cases en el qual s’integra la casa consistorial, hi ha nombrosos habitatges abandonats o en molt males condicions. L’entorn de l’Ajuntament no és l’únic en aquest estat; altres carrers del centre, com Castellet, Badaluc o Sol, són farcits d’edificis que cauen o en estat deplorable, però que en algun moment de la seva història varen ser grans cases senyorials. Crida l’atenció el cantó dels carrers Pare Catany i Alou: una fonda que fa més de quaranta anys que està tancada sense que ningú hi faci cap manteniment.
A Felanitx no és nou parlar que el centre antic s’està oblidant o que pràcticament ja no hi viu ningú. La progressiva degradació de tot el conjunt ha provocat que ningú s’interessi a obrir un negoci o instal·lar-hi la residència. Tot i això, els carrers encara tenen vida; gent que travessa el poble i, sobretot, vehicles que circulen. Fins i tot el carrer Major, que no fa tant era l’eix comercial del poble, és un nieró de locals comercials buits, bars tancats i cases sense habitar. El nucli té 10.000 habitants que han traslladat bona part de la vida diària del poble a una altra zona. La plaça d’Espanya, coneguda popularment com la plaça de les Palmeres, i el carrer 31 de març són ara aquest eix d’activitat i vida. La plaça té diverses cafeteries i hi ha comerços a banda i banda, i el mateix passa amb la resta de vies que donen a les palmeres, on l’activitat comercial s’ha anat instal·lant progressivament.
Però aquest fenomen de canvi de centre no és nou, ni és la primera vegada que es dóna. Segons explica Pere Riutord, politòleg i especialista en urbanisme, “el cas de Felanitx és molt comú en pobles i ciutats petites que, amb els canvis en els patrons residencials, laborals i de mobilitat, van perdent la seva raó de ser comercial, cívica i simbòlica”. Riutord, també professor de la UOC, explica que la causa d’aquests fenòmens té a veure amb l’obsolescència del teixit urbà dels centres històrics. Amb el temps, els edificis deixen d’estar actualitzats per a les necessitats de la vida contemporània i a poc a poc deixen de ser utilitzats per al que van ser construïts. A Felanitx això es reflecteix amb l’abandonament d’habitatges i locals comercials, que ja no són funcionals: o són massa grans o massa petits, o tenen molta façana o poca, o no tenen serveis, etc. I per recuperar la seva funcionalitat, necessiten una inversió que en temps de crisi ningú ha estat disposat a assumir. Amb això trobam la justificació de per què les zones més modernes, les desenvolupades a partir de finals dels anys 70 i 80, són la destinació de l’activitat que abans era al centre, ja que les necessitats des de llavors no han canviat.
Dinàmiques
El problema rau en el fet que aquestes dinàmiques entren dins un cercle: el comerç deixa el centre perquè no té demanda directa, ja que no hi ha prou gent vivint al costat perquè s’estableix en altres barriades. I com més comerços tanquen, més gent se’n va.
Per Pere Riutord, “la llei d’or de la revitalització del centre històric és que hi visqui gent. Si no és així, mai reviscolarà. Es pot transformar en una atracció turística, com Barcelona, Florència o Valldemossa, però només hi ha turistes i serveis per a turistes”. Continua: “És bàsic crear condicions perquè el centre no mori. No és necessari gastar molt, amb mesures senzilles i campanyes d’atracció es pot posar de nou el centre de Felanitx al mapa. Això sí, després s’hi han de destinar doblers per millorar serveis, concedir ajuts per a rehabilitació d’edificis, crear habitatge social, etc.”.
Aquí és on entra la tasca de l’Ajuntament, que és el primer que reconeix que la vida del centre s’ha traslladat. “El centre ens ha canviat de lloc. L’Ajuntament hi continua, però la gent del poble és a la plaça d’Espanya i al carrer 31 de març”, diu el batle, Biel Tauler. Ell també creu que el problema del centre de Felanitx és estructural; només s’hi pot accedir per dos carrers en cotxe, que a més formen part indispensable de la circulació. L’equip de govern reconeix, a més, que falta un impuls al centre que ha de partir d’algú que posi damunt la taula un projecte que arrossegui els altres. Per això, l’Ajuntament intenta facilitar al màxim qualsevol iniciativa d’inversió o reforma a la zona, i bonifica amb un 70% les taxes municipals sobre obres. Així mateix, hi ha una línia de ajuts de fins a 15.000 euros per a obres de reforma d’habitatges. A més, enguany es rehabilitarà un edifici comprat per l’Ajuntament al carrer Bastera, quan Catalina Soler era batlessa, que abans era una tintoreria i que fa 20 anys que està tancada. Tot i que se n’ha parlat més d’una vegada, Tauler no creu que a curt termini el projecte de tancar al trànsit rodat el centre s’executi. “S’haurà d’arribar a pensar a tancar-lo, però potser el més encertat seria una fórmula com la d’Alaró, amb un horari i respectant els veïns residents”.
A dia d’avui, l’únic carrer per on no poden circular cotxes és un tram del carrer Major i que, segons el portaveu del Bloc per Felanitx, Joan Xamena, ha aconseguit l’efecte contrari al seu objectiu. Per Xamena, “no hi va haver una ordenació de carrers, simplement es va tallar la circulació sense cap pla i ha esdevingut la mort de la vida del carrer Major”. El Bloc xifra l’abandonament d’edificis al centre en més d’un 60% i en responsabilitza l’equip de govern, perquè en 20 anys “no s’ha tirant endavant cap mesura i podem estar 20 anys més a arreglar-ho”. Xamena també assenyala el batle, perquè creu que espera que algú resolgui els problemes del centre, en lloc de posar-hi ell remei. Pel Bloc, cada dia que passa es perd temps a tirar endavant un pla per a la rehabilitació transversal del centre. I l’única manera de fer-ho és aconseguir que gent jove s’interessi per anar-hi a viure i penalitzar amb taxes a qui hi tingui edificis buits o no els mantingui. Xamena insisteix que s’ha d’aconseguir que els felanitxers vulguin viure a Felanitx.
