Política 20/04/2018

Un balanç atroç

La banda ha matat 849 persones en 197 atemptats

Antoni Batista
2 min
Un home caminant davant d’un mur pintat a Gernika en homenatge a Jon Antza, el cadàver del qual va ser localitzat el 2010.

BarcelonaEls gairebé seixanta anys de terrorisme a Espanya deixen un atroç balanç de víctimes. ETA ha matat 849 persones en 197 atemptats d’un total de 2.472 actes terroristes, segons dades creuades dels governs espanyol i basc. A Catalunya hi ha hagut 54 assassinats d’ETA del total de 121 víctimes mortals, 260 ferits, 66 videutats i 22 orfes que hi ha hagut en accions terroristes de diferents grups, segons els estudis creuats de Robert Manrique i Javier Ceresuela.

L’esquerra abertzale compta 507 morts de militants d’ETA, sumant-hi les víctimes d’enfrontaments amb les forces de seguretat, els que han mort mentre manipulaven explosius, els abatuts per organitzacions paramilitars d’extrema dreta -sobretot el GAL-, els que han mort a les presons i els familiars que ho han fet en accidents anant cap a les presons on estaven dispersos.

En un costat i en l’altre, el sotabosc d’afectats pel terrorisme és incalculable, des dels extorsionats fins al número total de presos, que poden ser milers. Hi ha una conseqüència comuna d’aquesta enorme expansió de la violència: en una població d’uns tres milions d’habitants a tot Euskal Herria, la probabilitat que a cada família hi hagi un patiment pròxim és altíssima.

Aquesta transversalitat del dolor permet que tinguin punts de contacte víctimes de diferents victimaris, i que creixi un diàleg des de la base humana més castigada pel conflicte, tot i que hi ha un discurs hegemònic a Espanya que es nega en rodó a equiparar, i que és tan respectable com el que propugna el contrari. Hi ha entorns familiars en què conviuen patiments creuats, i el mateix passa als grups d’amics que es troben a la cuadrilla, la qual cosa ha evitat la fractura social.

Diàleg

A Irlanda, un dels pilars que va sustentar la pau va ser el diàleg entre víctimes de l’IRA i les dels paramilitars unionistes, i en el nostre entorn s’ha avançat en iniciatives diverses, engegades per ONGs i per l’Església. La Universitat de Barcelona va liderar una experiència pilot el novembre del 2012, quan es complien dotze anys de l’assassinat d’Ernest Lluch, amb la presència de la seva filla Rosa. Víctimes d’ETA i víctimes del GAL i de la tortura van passar un dia plegades i es van intercanviar ponències, amb un exordi del bisbe Juan María Uriarte, que havia fet de mediador entre el govern espanyol i ETA.

Pernando Barrena, portaveu de l’esquerra abertzale, ja va fer un reconeixement públic del dany causat per ETA, amb el significat carregat de simbolisme de fer-ho per primera vegada davant de víctimes del terrorisme. Ara, amb el final definitiu d’ETA, l’organització ha entonat un mea culpa amb menys sordines de les que han sigut habituals, però reivindicant també que hi ha hagut accions de les forces de l’Estat “totalment injustes”. Parla així dels seus “voluntaris” morts, el títol amb què el col·lectiu Zabalza va aplegar en un volum les biografies dels seus morts fins a l’any 2000.

stats