DirectorLa polèmica sobre el català que s’ha disparat com una molla arran de la presentació de l’avantprojecte de llei d’educació era previsible. En fa massa poc, del Govern de José Ramón Bauzá, que va incendiar el conflicte lingüístic, i bona part del sector educatiu encara n’està escarmentada. A més, els tres partits de dretes encara es barallen per veure quin pot treure més vots de continuar-lo atiant. Però la polèmica no ha d’impedir veure dos punts clau: d’entrada, que una llei d’educació, la primera que poden tenir les Balears, és important més enllà del debat lingüístic, perquè és fonamental per planificar quina mena de societat volem arribar a ser. Però també que el debat sobre la llengua és imprescindible. S’ha d’afrontar, i més enllà del pes que ha de tenir en l’ensenyament.
La llengua pròpia de les Balears és la principal eina de cohesió que tenim en una societat on devers la meitat dels habitats ha nascut a fora. I sabem que tan sols un de cada tres illencs fa servir el català en la seva vida quotidiana. Fallam, doncs, en la cohesió social. Això ja té conseqüències, i en tindrà més a llarg termini, si no ho afrontam. Per tant, és imprescindible debatre quin ha de ser el paper del català en la societat, i com es pot fomentar la llengua pròpia de les Illes Balears. L’avantprojecte de llei d’educació és una oportunitat per fer-ho: hi ha gairebé dos anys de marge, explica el conseller Martí March, idò s’han d’aprofitar. I és necessari que s’hi impliquin tots els actors possibles, sempre que tinguin un to constructiu. L’extrema dreta i els seus aliats es descartaran sols. Això sí, l’esquerra haurà de tenir en compte que en tot aquest debat hi ha una qüestió de fons que sempre ha tingut por d’afrontar:la de la identitat.
