La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el president (en funcions) d’Espanya, Pedro Sánchez, són del mateix partit. Tots dos són socialistes. Però això no ha impedit que l’executiu espanyol qüestioni ara la constitucionalitat de la Llei de consultes, aprovada el febrer al Parlament per tots els partits excepte el PP, que s’hi va oposar, i Cs, que es va abstenir en la votació. L’executiu espanyol en qüestiona sis articles, com els que fan referència als referèndums municipals i que estableixen que són vinculants. Posa en dubte una norma pensada per implicar els ciutadans en la política, pensada com una vacuna contra la desafecció i la recentralització.
Ara els dos executius han d’obrir unes negociacions bilaterals per arreglar els punts de conflicte i, si els de Pedro Sánchez no queden satisfets, duran la Llei de consultes al Tribunal Constitucional, que té experiència certificada a l’hora d’exsecallar aquesta mena de normes. El govern espanyol va qüestionar 14 lleis de les Balears durant la legislatura passada i té en el punt de mira mesures com la lluita contra els plàstics d’un sol ús i la prohibició de venda de cotxes dièsel a partir del 2025. De les eleccions ençà, l’executiu de Pedro Sánchez ja ha posat en dubte la constitucionalitat de quatre lleis de les Illes, incloent-hi la de consultes.
A tot això cal afegir-hi la subhasta sorpresa, per part del Ministeri de Defensa, de l’antiga caserna de Son Busquets, a Palma. El batle, José Hila, també és socialista; però aquesta decisió fa molt difícil que s’hi puguin construir habitatges públics. No impedirà que els pisos que s’hi facin hagin de ser de protecció oficial, perquè així ho determina el Pla General d’Ordenació Urbana, però la subhasta és un tret al peu –un altre!– a una administració illenca del seu mateix color.
Aquests precedents posen en dubte la lleialtat del govern espanyol envers les institucions de les Illes, encara que les controli el seu propi partit. I és preocupant, sobretot tenint en compte que en aquesta legislatura s’hauria d’arreglar l’infrafinançament de les Balears, tancar l’acord de la part fiscal del REB i aconseguir finançament per ampliar el tren a Mallorca i fer un tramvia a Palma. Cal dir, també, que la posició de Sánchez amb Iglesias deixa entreveure que no té el mateix tarannà ni capacitat de diàleg de què disposen Armengol i Hila. Per ventura a les Illes Balears s’espera massa del govern d’Espanya.
