El Govern treu importància a la desaparició del 'hub' d’Air Berlin, titulava ahir aquest diari. S’ha de ser un especialista en aquestes qüestions per determinar si la nova situació millora, empitjora o deixa igual la connectivitat de les nostres illes, però hem de creure que el Govern compta amb el dictamen d’aquests especialistes i que per això ens convida a conformar-nos.
Hauria d’anar una mica més lluny i arribar a poder-nos creure que les coses milloraran en aquest terreny. Allò que per un governant peninsular és un tema important, pels d’aquí és cabdal. I s’ha de reconèixer que, tot i multiplicant-se el nombre de vols respecte del moviment aeroportuari de fa trenta anys, la connectivitat és cada dia més difícil.
Qualsevol persona que hagi de viatjar sovint a la Península ha patit l’anarquia creada pel mercat regulador, sempre tan curós i atent a les necessitats de les persones. Viatjar a hores normals, humanes, o és impossible o és prohibitiu. Els vols més o menys assequibles per a les economies domèstiques de mig pèl t’obliguen a aixecar-te quan el sol encara no sap per quin camí arribarà al Mediterrani occidental. I et fan tornar aprofitant el darrer alè que et queda de tot un llarguíssim dia a fora.
Aquest Govern ha d’arreglar moltes coses, ja ho sabem, i ha de solucionar molts de problemes de les classes mitjanes –parlar de proletariat o de lumpen, de pobres, no fa mudat. Les comunicacions entre illes i amb el continent esperen, constituïdes en impossible, perquè algú es decideixi a tenir un èxit històric. Vénga, idò, Francina Armengol i Biel Barceló, per què no vos hi posau? Però de veres, no com els vostres predecessors, que han fet quatre proclames i ens han deixat amb el cap calent i els peus freds. Seríeu uns herois, passaríeu a la Història.
