L’informatiu de dimarts passat d’una televisió local aborda la qüestió de les terrasses del Born, i ho fa, sobretot, amb entrevistes a peu d’obra. Tots els entrevistats sense excepció es mostren a favor de les terrasses –se suposa que donen vida i atractiu a la ciutat (com si ja no hi hagués prou establiments que en disposen)–, i fins i tot una part aclaparadora d’entrevistats es mostren en contra de la consulta, perquè si les terrasses ja hi eren, a què ve ara embullar fil, etc. Grans arguments!
Res no indica que es tracti d’un publireportatge. Tot se’ns ha presentat com una peça informativa més en el decurs de l’informatiu del dia. En acabar, el conductor de l’informatiu no comenta ni matisa el seu contingut. El televident s’ha empassolat un calàpet repugnant en nom d’una televisió que es proclama alternativa (a què, per cert?), coma, plural.
Preguntar-se on hi ha l’ètica en aquest tipus de pràctiques barroeres és excessiu, perquè la paraula sembla a anys llum de la realitat. Tampoc no seria apropiat parlar de decència, ni tan sols de professionalitat. És obvi que quan un informatiu inclou una peça així, és que, per les raons que sigui, ha renunciat a aquests conceptes, o almenys els ha situat fora de la seva òrbita.
Episodis com aquest tenen efectes secundaris: llancen obscurs interrogants sobre l’essència mateixa del mitjà en qüestió, sobre els seus objectius i el tipus d’eines que està disposat a emprar. Tots coneixem les dificultats que tenen els mitjans per sobreviure, que obliguen a pràctiques 'non sanctas' cada dia, però hi ha línies que, un cop travessades, es resisteixen a tornar a fer el servei orientatiu pel qual estaven posades. Passades aquestes línies, s’entra en un territori on la contaminació s’expandeix sense fre.
