OPINIÓ

Els vulnerables

Com que no podem assumir la realitat en què ens han enfonsat entre la pandèmia i els poders, la tractam semànticament: així, segons el punt de vista i de vida, no ens sentirem tan desgraciats o tan botxins. Val a dir que no s’hi han dedicat gaire esforços ni tanta imaginació com ens mereixíem. Una gran part d’aquesta estratègia s’ha resolt arreplegant entorn d’una sola paraula tot un conjunt de paraules de diferent i diversa intensitat.

'Vulnerable' és la paraula màgica. Gràcies a ella, ara ja no hi ha pobres, ni marginats o miserables, malalts o malaltissos, gent en edat de no poder trobar feina, criatures en famílies desestructurades, persones sense sostre, prescindibles, afamegats, joves en atur, contaminats, dones amb fills i sense parella, dones amb fills i amb parella detestable, drogoaddictes, vells mig abandonats o totalment repudiats, etc.: tots ells i totes elles han esdevingut amablement vulnerables.

L’adjectiu té grans avantatges en l’actual situació, sobretot aquesta suavitat, aquesta diplomàcia que quasi allibera els afectats, no tan sols de tota responsabilitat personal, si fos el cas, sinó de qualsevol indicació sobre la seva ubicació en l’escala social. Si tu vius en la misèria més desesperant i els mitjans de comunicació o el govern et qualifiquen de vulnerable, indubtablement has assolit un estatus molt més habitable. Sàpigues, però, que, amb sort, obtindràs alguns roïssos de la caritat: tant si ets miserable com si ets dels que eixamplen el significat del mot d’aquest temps fins més enllà dels suburbis de la desgràcia.