OPINIÓ

Vídeos i democràcia

Aquests dies de mobilitzacions, a l’espera de tornar a votar a les eleccions espanyoles, permeten fer una reflexió sobre la capacitat que té avui la ciutadania per explicar-se els fets al marge dels mitjans de comunicació o de les versions ‘oficials’ que ens fan arribar els jutges, els mateixos polítics i la policia. Potser l’instrument de canvi polític més rellevant des de la invenció del vot és la càmera del mòbil.

És veritat que es pot tendir a fer una lectura grandiloqüent de la capacitat d’incidència final que poden arribar a tenir les xarxes socials, però és indubtable que, pel que fa a la distribució i la difusió d’informació, el que ens arriba a través de les xarxes, o que nosaltres mateixos difonem des de la nostra visió parcial i fatalment limitada, trasllada el joc a un altre terreny. Mai com ara s’havia vist fins a quin punt se’ns governa a través de la manipulació, la mentida i el biaix ideològic. Si hom vol apropar-se a la veritat, hi ha més camins que mai, almenys si hom hi va amb la mirada neta i provant d’anar més enllà dels prejudicis.

I, al mateix temps, hi continua havent milers de persones amb resistència a tota la informació que no els interessa d’encarar i d’assimilar. Qui està convençut d’una cosa, li és igual qualsevol dada; et dirà que tal imatge està manipulada o no pertany al context. I alhora la mobilització massiva que s’aconsegueix gràcies a les noves tecnologies, que fa que milers de persones puguin ser informades i dirigides –fins i tot monotoritzades pels organitzadors– a través d’una crida que no passa pels mitjans de comunicació clàssics. Estem veient que l’Audiència Nacional està emprenent una operació brutal d’investigació dels mecanismes i les persones que fan rutllar des de l’ombra l’anomenat tsunami democràtic, que va aconseguir parar durant hores l’aeroport de Barcelona, i tot a través d’una aplicació que blinda la identitat dels organitzadors i els llocs des dels quals estan operant. Podríem qüestionar-nos la docilitat dels usuaris, que han acceptat passivament que uns desconeguts els diguin on han d’anar i què s’ha de fer i quan, com si darrere no hi pogués haver els enemics de la causa parant alguna trampa o especulant amb els resultats de la mobilització (i els seus efectes en borsa, per exemple). Tanmateix, tot això ja s’equipara a terrorisme, i ai si els responsables finals són detinguts, per bé que podem témer que s’acabi empresonant qualsevol jove informàtic amb pedigrí independentista, només per penjar-li el mort i poder lluir-se com a gran investigador digital.

Podem preveure, doncs, fins a quin punt tot ha estat sempre una mentida que pretenia tenir-nos nacionalment controlats, a més de socialment conformes. Que ara tinguem aquesta informació és la raó per la qual la societat farà un gir, almenys momentani, cap a formes més elaborades i dures de repressió i càstig. Potser a la llarga guanyarem, però a curt termini els gats vells i grassos mossegaran amb molta força. A veure si amb el mòbil els enxampem amb la sang regalimant de les barres.  

Més continguts de