OPINIÓ

Ban Ki-moon i Catalunya

La setmana passada, el secretari general de les Nacions Unides, el senyor Ban Ki-moon, en un discurs a Madrid afirmà que “Catalunya no figura en la categoria de territoris als quals l'ONU reconeix el dret d'autodeterminació”. D'aquestes paraules se'n feren ampli ressò tots els mitjans de comunicació, especialment els de la capital. Però, d'on treu Ban Ki-moon tal asseveració? Quan va aprovar l'ONU les categories de territoris als quals reconeix el dret d'autodeterminació? Amb quins criteris? Per què el Quebec i Escòcia entren en la categoria dels territoris als quals es reconeix aquest dret i Catalunya no? Per descomptat, aquestes categories no existeixen, Ban Ki-moon les se va inventar. L'únic que existeix al respecte és l'article 1 del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Cultural de l'ONU, de 1976, que diu: “Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació”. Enlloc es parla de categories. Aleshores, per què Ban Ki-moon, al qual, en virtut del seu càrrec, li hauríem d'exigir una escrupolosa neutralitat, ha pres partit de manera tan descarada en contra de Catalunya?

Tal vegada, coneixent millor el personatge podrem respondre aquesta pregunta? Qui és Ban Ki-moon? O pels seus fets el coneixereu. Només en posaré dos exemples, els que ens són més propers, que ens ajudaran a entendre la seva gestió al front de les Nacions Unides, i, de passada, entendrem per què aquesta organització ha esdevingut ineficaç a l'hora de resoldre els conflictes internacionals.

Per començar, Ban Ki-moon, l'any 2010, va nomenar Kagame, president de Ruanda, juntament amb Zapatero, copresidents d'un grup per liderar els Objectius del Mil·lenni contra la Pobresa –els va qualificar ni més ni manco que d'“herois del nostre món”. Aquest nomenament provocà el rebuig de més de dues-centes organitzacions de l'estat espanyol. L'escàndol fou de grans dimensions ja que Kagame està acusat pel Tribunal de la Grande Instance de França i per l'Audiència Nacional Espanyola de crims contra la humanitat, crims de guerra, genocidi, magnicidi, terrorisme, pillatge, violacions... a més de l'assassinat de nou ciutadans espanyols, cooperants i religiosos. Tals crims, els més horribles que existeixen, varen provocar el genocidi ruandès de 1994 i el posterior extermini de milions d'hutus entre Ruanda i el Congo. Aquest és el personatge elegit per Ban Ki-moon per liderar la lluita contra la fam i la pobresa.

El segon fet encara ens és més proper, tot i que està relacionat amb el mateix cas. Precisament la persona que va impulsar la querella criminal contra Kagame fou el mallorquí Joan Carrero, juntament amb els familiars de les nou víctimes espanyoles. I, l'any 2008, el magistrat de l'Audiencia Nacional Española Fernando Andreu dictà una interlocutòria judicial que ordenava la recerca i captura internacional de quaranta alts càrrecs del Front Patriòtic Ruandès, que actualment governa Ruanda. Com podem imaginar, les pressions polítiques del govern ruandès i del seu president Kagame han estat duríssimes. I és quan torna a intervenir Ban Ki-moon. No sols vol rentar el nom del dictador ruandès, sinó que crea un Grup d'Experts del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que, amb el pretès objectiu d'investigar el terrorisme que existeix a l'est del Congo, en la frontera amb Ruanda, acusa Joan Carrero de finançar els grups terroristes que operen a la zona. Tal acusació va tenir gran ressò en alguns diaris espanyols que l'hi dedicaren un ampli desplegament.

Afortunadament, cap de les acusacions no tenia fonament i les principals institucions de les Balears –Parlament, Consell i Ajuntament de Palma–, per unanimitat de tots els grups polítics, aprovaren mesures de suport a Joan Carrero i de rebuig a les infames acusacions. I, encara més, cinc cables de Wikileaks denunciaren la conspiració que havia ordit el Departament d'Exteriors dels EUA, amb la complicitat del govern espanyol, per desacreditar Joan Carrero i, de passada, desactivar la querella criminal contra Kagame.

Per descomptat, Ban Ki-moon mai no va respondre les queixes que li arribaren des de distintes instàncies, ni depurà responsabilitats per haver calumniat un dels majors lluitadors per la pau i la justícia que existeixen en l'actualitat.

Bé, ara ja coneixem un poc més el personatge. Una vegada més s'ha posat en contra del dèbil i a favor del poderós. En lloc de vetllar pel compliment dels pactes i tractats impulsats per les Nacions Unides, els manipula per anar contra els qui demanen el seu emparament. I tanmateix, Catalunya té tanta categoria que ho mereix tot.

Més continguts de

El + vist

El + comentat