Als voltants de 1976, impulsades pels organitzadors del II Congrés de Cultura de Mallorca, es celebraren les primeres reunions per fundar un sindicat agrari. Eren temps d'efervescència democràtica, de debat polític, d'organització d'associacions, sindicats i partits polítics. Molt pocs havíem conegut la democràcia, i s'havia d'inventar, en contra d'un règim, cada dia més debilitat, però que no es resignava a morir. Aquelles primeres assemblees de pagesos i ramaders, realitzades als vespres en el local de l'Obra Cultural Balear de Montuïri, després d'una dura jornada de feina, en la clandestinitat, començaren a forjar els qui serien els futurs líders del sindicat agrari, entre ells Joan Mas i la seva dona, Joana Tugores, que encara no havien complit els trenta anys. El mes d'abril de 1976, per més que en la clandestinitat, es presentà el sindicat Unió de Pagesos de Mallorca, que fou legalitzat el mes següent.
A partir d'aquí, Unió de Pagesos ha estat una de les organitzacions més actives en la defensa de la pagesia, sense girar l'esquena a les reivindicacions polítiques i territorials. L'any 1977, per exemple, Unió de Pagesos participà, juntament amb altres organitzacions, en la presentació de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, que es dugué a terme el mes de març al Santuari de Cura. Precisament fou Joan Mas, un jove pagès rabassut, qui en nom d'Unió de Pagesos va fer una encesa defensa de l'autonomia de les Illes Balears.
L'any següent, Unió de Pagesos protagonitzà una de les lluites més dramàtiques en la història del moviment ecologista, l'oposició a l'autopista Palma-Inca, una concentració que fou reprimida violentament per la Guàrdia Civil. Les imatges de pagesos, de mans colrades pel sol i el fred, amb la cara ensangonada, colpiren l'opinió pública. No eren estudiants desenfeinats els qui defensaven el territori, era la gent de la terra, que vivia de la terra, la que la defensava de l'especulació.
Des d'aleshores el sindicat ha protagonitzat nombroses reivindicacions i mobilitzacions, entre les quals destaquen la tractorada pel preu del gasoil, la vaga dels bous, mobilitzacions per un preu just de la llet... Menys ressò ha tengut la tasca de formació i assessorament que Unió de Pagesos ha oferit als seus afiliats, però que ha servit per modernitzar les estructures agràries i introduir noves formes de conreus, entre els quals l'agricultura ecològica.
I durant tots aquests anys, en Joan Collet ha estat un dels pilars del sindicat. Pagès de tradició i per vocació. La seva vida era conrear la terra i lluitar per la dignificació del pagès. Tot el contrari del ‘mallorquinarro’ que braveja de la seva ignorància, Joan Mas defensava el patrimoni cultural dipositat en la pagesia. Precisament, just fa prop més d'un any, amb motiu de la presentació del llibre ‘Varietats locals de les Illes Balears’, d'Aina Maria Socies, en Joan féu la intervenció més optimista del col·loqui en afirmar que existeix un mercat, cada vegada més gran, que consumeix els productes locals.
Com Josep Estelrich, també fundador de la Unió de Pagesos, mort fatídicament en un accident de tractor, Joan Mas era un d'aquests homes de mirada franca, d'aquells que sempre van de front, amb la veritat per davant. De fermes conviccions republicanes, sempre va reivindicar la tasca realitzada per la II República. I lligava la defensa de la terra, amb la lluita per la llengua i les senyes d'identitat, com un tot que cal preservar, ancorat en el passat, però projectant-se al futur. “Sap que la soca més s'enfila, com més endins pot arrelar”.
Uns anys va ser regidor de Montuïri, a l'oposició del Partit Popular, i no li va agradar. Sempre deia que la seva vocació era ser jutge de pau. I ja ho crec que hauria estat un gran jutge, tasca per a la qual es necessita un gran esperit de servei, amb moltes dosis de paciència i una gran rectitud. N'anava sobrat, de totes aquestes virtuts, i sobretot, d'esperit de servei públic.
President d'honor d'Unió de Pagesos de Mallorca, en Joan Collet és una d'aquestes persones que han passat per la vida deixant una profunda petjada. Malgrat la seva senzillesa, projectava un gran carisma, que no emanava de la seva formació, ni de l'oratòria, sinó de les seves profundes conviccions democràtiques, de l'amor a la pagesia i de la total determinació en la defensa d'uns ideals que donaren sentit a la seva vida.
