SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Contra l’autoritarisme brut, el cap fred

L’objectiu principal de les inhabilitacions de Quim Torra i Oriol Junqueras per part de la Junta Electoral Central (JEC) és rebentar l’acord entre el PSOE i Esquerra Republicana, presentat tot just el dia anterior. Que es trenqui l’acord i que Pedro Sánchez es plegui a governar amb el PP, o bé que convoqui unes terceres eleccions. Això és el que es vol, i ho corrobora el fet que el primer a assabentar-se’n (abans fins i tot que la JEC fes públic el seu comunicat) fos Pablo Casado, o que les inhabilitacions no es fessin públiques fins poques hores abans del començament del debat d’investidura. Es tracta, una vegada més, d’una jugada bruta en què s’utilitza un organisme de l’Estat per aconseguir un objectiu polític que el nacionalisme espanyol no va saber aconseguir a les urnes. Ni al Parlament: fa poc més de dos mesos, Ciutadans va presentar una moció de censura fallida contra Quim Torra, que només va rebre el suport dels diputats del PP. Ara cerquen obtenir per la via autoritària (la manipulació en benefici propi dels poders de l’Estat) allò que no obtenen pels procediments democràtics.

La situació creada divendres vespre per la JEC afavoreix només aquells que s’han mostrat contraris a l’acord entre les esquerres espanyoles i catalanes. És a dir, les forces immobilistes de les dues bandes. Les que es troben millor en l’enquistament del conflicte i es dediquen a posar traves a la recerca d’una solució política. El mateix Quim Torra pot sortir a desplegar una pancarta juntament amb Elisenda Paluzie, i fins i tot es pot arribar a arriar (breument) la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. Però una vegada més, es tracta de gestos merament simbòlics que no serveixen per a res. No tan sols això, sinó que tornen a situar la qüestió en el lloc preferit pel nacionalisme espanyol. A Vox vivien un divendres al vespre pletòric, demanant la detenció de Torra per la Guàrdia Civil. El nacionalisme espanyol tornava a tenir l’independentisme català exactament com més li agrada tenir-lo: dolgut, inflamat i fent gesticulacions estèrils.

Les properes hores seran crucials, però una cosa sembla clara: com que l’objectiu és fer saltar pels aires l’acord entre PSOE i Esquerra, allò que cal preservar és precisament aquest acord. Ni republicans ni socialistes s’haurien de fer enrere ara, perquè això seria la victòria dels reaccionaris i la pèrdua definitiva de l’oportunitat de fer alguna passa endavant. Els socialistes han d’entendre d’una vegada que els poders de l’Estat estan bàsicament dominats pel PP, i han de trobar ràpidament una manera de donar resposta legal a aquesta nova envestida. A ERC no s’haurien de doblegar a la pressió dels que els tractaran infantilment de botiflers. No serà la primera vegada que una resolució de la JEC es demostra falsa, com la que va dictar el mes d’abril passat prohibint a Puigdemont i Comín presentar-se a les eleccions. També és molt dubtós que la JEC pugui contravenir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha reconegut la immunitat de Junqueras, i amb ella, la de Puigdemont i Comín. I també hi ha el recurs que el mateix Torra presentarà davant del Suprem contra la seva inhabilitació.

Tot plegat fa pensar en un cop d’efecte amb més fum i renou que contingut real. Els poders espanyols de tota la vida intenten reafirmar-se com els que manen aquí, de la manera que ho han fet sempre: si no pot ser per les bones, recorren al cop d’estat o a alguna cosa que s’hi assembli. La jugada és molt grollera: en els propers dies s’hauria de saber mantenir el cap fred i no seguir-los en un joc de provocacions que ja hauríem de començar a conèixer massa bé.

El + vist

El + comentat