SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Desig de ser menorquins

La gent de Menorca transmet sovint la sensació de tenir una relació amb la seva illa que es caracteritza sobretot per l'absència de conflicte. En un percentatge enorme, tal vegada unànime, es consideren afortunats d'haver-hi nascut (immensament afortunats, per ser exactes), i la idea de viure en una altra banda els sembla un despropòsit. Ja es veu que una illa on la gent es diu Xec, Bep, Xumeu o Tóbal ha de tendir a la pau d'esperit, com ho demostra el fet que detesten Mallorca i ignoren Eivissa, però sempre cordialment. Hi ha qui afirma que els menorquins estimen la seva illa, i no s'hi acarnissen com feim els mallorquins amb la nostra, perquè els cent anys de dominació anglesa els va deixar una empremta civilitzadora que els compensa de la influència espanyola, però nosaltres no ho direm perquè els flamants diputats de Vox al Parlament no s'enfadin.

Sigui com sigui, aquesta setmana Menorca està de tripla enhorabona: per les festes de Sant Joan, pel triple centenari de la consagració de la seva catedral i per l'ampliació de la Reserva de la Biosfera de 70.000 a 500.000 hectàrees, que la converteix en la reserva marina més gran de la Mediterrània. Són tres motius per a la celebració i la felicitació, sobretot el darrer. I contrasten amb certes notícies de Mallorca, que al capdavall no és més que una ampliació de la Reserva Hotelera d'Eivissa. Així, tenim que a Son Espases demanen un envelat per atendre els turistes borratxos, perquè l'afluència de comes etílics acaba col·lapsant el servei d'Urgències, i els metges es queixen que se'ls denega aquesta petició perquè una instal·lació expressament per a gats “donaria mala imatge”. Pitjor que la que ja tenim és francament difícil: tornen a arribar a Son Sant Joan els anomenats “vols calents”, en el trajecte dels quals s'arriben a servir centenars de cerveses a passatgers que ja pugen a l'avió gats com una sopa. Quan arriben a Palma, són rebuts per agents de policia, que no procedeixen a retenir-los per embarcar-los després en un vol de tornada, sinó que gentilment els ajuden a trobar la sortida de l'aeroport: tota atenció és poca per als nostres providencials turistes. L'absència de dignitat davant dels diners comença amb policies fent de cuidadors de ‘hooligans’. És dubtós, d'altra banda, que aquests que venen a compixar-nos de cervesa siguin la mateixa casta d'anglesos que solien prendre el te a l'Illa del Vent.

Perquè no tot siguin queixes, celebram l'anunci de la formació d'un nou Govern que d'entrada tindrà la virtut de no ser presidit per Biel Company, una circumstància que fa només un any i mig molts donaven per segura i fins i tot desitjaven, perquè els impulsos autodestructius no solen tenir enfront. Esperam amb anhel conèixer les reaccions de les societats de caçadors davant de la perspectiva de ser governats per una consellera comunista, tot just després d'haver-ne tingut un d'ecosobiranista, sigui el que sigui el que vol dir això. Miquel Ensenyat se'n va al Senat, una cambra de representació autonòmica que avui dia encara està per estrenar com a tal (la seva actuació autonòmica més rellevant fins ara ha estat l'aplicació del 155 a Catalunya) i on fa temps un senador mallorquí, Pere Sampol, hi va fer una tasca brillant que també espera encara ser igualada. Mentrestant, Francina Armengol prepara la seva segona investidura consecutiva i mostra a Pedro Sánchez el camí per formar govern amb bolivarians i independentistes sense que es noti gaire, per si ell també s'acaba veient obligat a fer-ho.

Més continguts de