Mirar a prop per arribar enfora

PalmaAmb la permanència matemàtica a la butxaca (la derrota del Racing que ha donat l'ascens al Betis l'ha certificada), quan falten tres jornades i sense més objectius que mantenir l'orgull i sumar tots els punts possibles, el Mallorca comença a abaixar la persiana d'una altra temporada per oblidar. Una temporada marcada pel canvi d'entrenador a una setmana de l'inici del campionat; un curs marcat per pràcticament tres propietats i dos entrenadors i que ha acabat amb l'equip divorciat de l'entrenador i un jugador, Albert Riera, que ha pensant fer una valentia però s'ha equivocat de cap a cap.

Una de les dites que he sentit amb freqüència és "el qui mira enfora cau a prop". Aquesta sentència de la cultura popular mallorquina amaga una part de conformisme, però també té una gran dosi de persistència en el treball. No et fixis en l'objectiu que persegueixes; fixa't en la feina que has de fer cada dia per aconseguir-lo. Treballa, sigues persistent. I si així ho fas, i la sort t'acompanya mínimament, aconseguiràs el que desitges.

Ve al cas perquè fa dues temporades que el Mallorca mira enfora. Que el mallorquinisme, el club (i jo mateix) porta les cucales de la màxima categoria i sembla no fixar-se en els detalls que compten. En els de fer un equip competitiu, en centrar-se en trobar l'estabilitat i la regularitat que li permetin competir. Perquè fa dues temporades que el Mallorca no és un equip competitiu. Això, no ho podem amagar.

Ara que ja es pot començar a pensar en el proper curs, el del Centenari de la institució, és necessari que es facin les coses ben fetes. Utz Claassen no tendrà cap tipus d'excusa. Ni l'econòmica, ni l'esportiva ni l'institucional. Fer un equip no és qüestió de doblers. Podrà fer-ho tot a la seva manera. Podrà mirar a prop per arribar enfora.

* - No puc acabar l'article sense fer referència a Marco Asensio. La perla de Son Bibiloni va disputar el seu darrer partit a Son Moix i s'acomiadà de l'afició vermella. No l'hem pogut gaudir gaire, però dimecres va tornar a palesar la seva qualitat exquisida. A veure si a Madrid (o on sigui que jugui la temporada que ve) continua amb la seva progressió, el veim oferint el millor del seu repertori i no cau en el fons del pou de l'oblit com tants d'altres jugadors prometedors que han fet el bot als grans del futbol de l'Estat. Molta sort.