Vera es defensa de les "irregularitats" denunciades per Cerdà: "La caixa de l'IEB funcionava com sempre ho ha fet"

Tiquets de la zona blava, carreres de taxi de 750 euros en un sol dia, perfums, nombrosos dinars i sopars a restaurants, multes o compres als supermercats sufragats amb doblers públics; més concretament amb càrrec a la caixa de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). Era la manera d'actuar dels anteriors responsables de l'entitat, segons va denunciar ahir l'actual director, Josep Ramon Cerdà, en roda de premsa.

Per la seva banda, l'exresponsable de l'ens, Antoni Vera, va defensar el 'modus operandi' del seu equip i d'ell mateix durant la passada legislatura: "La caixa de l'IEB funcionava com sempre ho ha fet des del seu inici, al 1997. Quan viatjaves, per exemple, un funcionari feia la bestreta (doblers per avançat) i després ho justificaves amb tiquets".

Uns dels casos més cridaners és el que fa referència a l'esmentat tiquet de taxi, corresponent a un viatge de Madrid –on l'IEB participava a Fitur– fins a Càceres, el gener del 2014. La carrera va costar 750 euros. Una vegada a Extremadura, els expedicionaris varen menjar, també a càrrec de l'erari públic. En total, durant l'estància a Fitur l'IEB es va gastar uns 1.500 euros. Sobre aquest assumpte Vera recorda que ell no va assistir aquell any a la fira turística i que desconeix els detalls d'aquesta sortida comptable.

Pel que fa al perfum de 64 € que es va comprar a uns grans magatzem de Palma, Vera explica que "de tant en tant compràvem algun detall" per a les interlocutores que l'IEB tenia a altres organismes, com per exemple l'Institut Cervantes. "De vegades li dúiem una colònia, d'altres unes arracades o un vidre de Gordiola" precisa.

Quant a la multa de trànsit, Vera reconeix que se li va abonar a un treballador de l'IEB que va aparcar en una zona prohibida durant un trasllat de material de l'organisme que va fer amb el seu vehicle particular.

També admet l'exdirector que, quan compaginava el càrrec amb el de director general d'Educació i Cultura, de vegades li sobrepassava la feina i aparcava als pàrquings de la zona de l'IEB per no arribar tard a les seves cites i que després passava el tiquet de l'estacionament. Igualment, adverteix que quan es convidava a dinar o sopar artistes o comissaris, per exemple, l'IEB en pagava les factures.

Alguns dels tiquets que Cerdà va mostrar han estat manipulats a mà per canviar les quantitats que hi figuren i molts dels corresponents al 2014 i 2015 eren al magatzem de Son Tous, on teòricament només poden anar a parar els que tenen més de cinc anys.

Cerdà explicà que totes aquestes "irregularitats" se sotmetran a una auditoria i a partir d'aquí els serveis jurídics de la Comunitat Autònoma marcaran el camí legal a seguir.

A més, a 30 de juny d'enguany l'IEB ja havia esgotat les línies de subvencions previstes per a tot l'any. Hi ha artistes que asseguren que l'organisme els havia promès ajuts per finançar activitats ja realitzades que es quedaran sense cobrar.

Una altra de les pràctiques que, sempre segons Cerdà, eren habituals consistia a pagar comissariats d'exposicions i catàlegs de mostres que tenien lloc a Mallorca, quan l'objecte de l'IEB és precisament la projecció cultural a l'exterior de l'Arxipèlag i entre les Illes.

En aquest sentit, hi va haver comissaris que cobraren 18.000 euros per dirigir una exposició i catàlegs que arribaren a costar uns 15.000 euros, quan molts d'ells romanen apilats al soterrani de la mateixa seu de l'Institut. Respecte al cost dels catàlegs, Vera destaca que abans d'encarregar-los "es consultaven pressupostos d'una desena d'impremtes i es triava el més econòmic".

Un dèficit de 500.000 euros

El forat econòmic de l'IEB, segons Cerdà, ascendeix a prop de 500.000 euros. Vera contesta a aquesta apreciació amb contundència, assegurant que aquest desquadrament es produeix a capítol 2 (despeses corrents), "com sol passar a totes les empreses públiques", però a altres capítols hi havia sobrants, "per tant, l'únic que ha de fer Cerdà és una modificació de crèdit, com feia jo quan hi era".

Vera es mostra "dolgut" amb l'actitud de l'actual responsable de l'IEB –"he parlat amb ell diverses vegades i m'he oferit a ajudar-lo i a aclarir-li tot el que faci falta"– i atribueix la roda de premsa de Cerdà a un interès per "tapar el que no estan fent i el que no faran". A més, critica que s'hagin multiplicats els càrrecs que fan feina a Cultura i que aquests costin ara 500.000 euros.

Ara, Cerdà intenta renegociar convenis i compromisos adquirits per escrit, com ara la Fira B! de teatre, la participació a la Fira del Llibre de Frankfurt, la presència en distintes fires de música, en les cites teatrals de Tàrrega, Manresa i Osca o en el festival de cinema de Sant Sebastià, on es dóna suport a dues produccions 'La isla bonita', rodada per Fernando Colomo a Menorca, i 'El rey de La Habana', del director mallorquí Agustí Villaronga.

Més enllà d'intentar complir amb les cites obligades d'aquí a final d'any i "posar ordre administratiu", Cerdà vol que es defineixin les competències de cada una de les institucions i organismes que fan feina en matèria de Cultura (Direcció General del Govern, Consell, Institut Ramon Llull i el mateix IEB) i a partir d'aquí es fixa diferents objectius: intensificar la promoció de produccions illenques en el mercat dels territoris de parla catalana, la formació dels mateixos artistes en gestió cultural i impulsar l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit cultural.