La sala afirma que la infanta i Urdangarin abusaren d'Aizoon per obtenir beneficis fiscals

PALMALa sala segona de l'Audiència de Palma fuig dels arguments de la Fiscalia i l'Agència Tributària i es pot dir que, emparada tècnicament en arguments jurídics, aplica les regles de la lògica més aclaparadora per explicar per què hi ha motius per confirmar la imputació de la infanta Cristina per dos delictes fiscals com a cooperadora.

Si la mateixa Agència Tributària –destaca l'Audiència– afirma que Aizoon (la societat dels ducs de Palma) era una societat pantalla i fictícia que formava part de l'entramat que Diego Torres i Urdangarin havien creat envers Nóos per desviar els doblers i ocultar guanys, en realitat el que hi ha darrere la societat Aizoon "és un matrimoni que abusa d'una societat per obtenir beneficis fiscals i per modificar el seu règim econòmic".

Per l'Audiència, fins i tot acceptant que les rendes que causen la defraudació tributària les hagués obtingudes just Urdangarin i que la seva esposa no tingué res a veure amb la seva obtenció, des del moment en què, per ocultar aquests ingressos com a propis d'Urdangarin, s'utilitza una societat fictícia, “no hi ha dubte” –afirma l'Audiència– que el soci partícip (la infanta) coneixia la simulació i se'n beneficiava, i contribuïa d'alguna manera en la defraudació, potser de manera activa o també per omissió.

La responsabilitat per un comportament omissiu de l'esposa d'Urdangarin ve marcada no perquè sigui accionista d'Aizoon, "sinó pel simple risc creat en utilitzar una societat familiar que no és més que una pantalla o simulació

És cert, admet l'Audiència, que hi ha una qüestió clau: si la infanta actuà o no amb dol. És a dir, si sabia o no, si era o no conscient que era sòcia del seu marit en una societat instrumental que ell utilitzava per canalitzar els seus ingressos personals de manera irregular. Però, clar, aquest aspecte subjectiu del tipus penal s'ha de tractar en el judici oral, “perquè serà allà el moment i el lloc on es pot dur a terme un debat profund i contradictori sobre la qüestió”, adverteix l'Audiència.

Risc assumit

Per l'Audiència resulta “sostenible” afirmar que tant la infanta com l'esposa de Diego Torres havien de ser conscients que formaven part de societats instrumentals sense activitat pròpia i que simplement estar-hi comportava un risc i acceptar un perill probable i no descartable que amb l'esmentada entitat es pogués defraudar Hisenda.

L'Audiència adverteix que la infanta mateixa va declarar que Aizoon la va crear el seu marit per canalitzar la seva activitat professional. També destaca que Cristina de Borbó carregava despeses a Aizoon i que devia guardar els comprovants per justificar-les. En aquest context –pels magistrats–, la infanta no podia descartar com a probable o possible que el seu marit estigués actuant de manera irregular amb Hisenda en tributar per una societat fictícia. La societat no existia –apunten els magistrats–, “però sí un matrimoni que es beneficiava” d'aquesta tributació irregular, ja que el marit tributava menys per societats que per IRPF, se'n gastaven els fons i no repartien dividends, de manera que tampoc ho recollien en les seves declaracions d'IRPF.

Per tot això, l'Audiència creu que les imputacions a la infanta per cooperació en el frau fiscal del seu marit (dos delictes fiscals) tenen fonament objectivament. L'Audiència retreu a la infanta que no s'assessoràs i conclou que hi ha motius suficients per poder tirar endavant un judici contra ella com a presumpta cooperadora en els dos delictes fiscals que s'atribueixen a Urdangarin.

Els arguments que empra la sala per a l'Audiència els aplica igualment a l'esposa del soci d'Urdangarin, Diego Torres.