El càstig de les inversions estatals no provoca una reacció social

PalmaLa situació de greuge que pateixen les Balears s'ha posat un any més de manifest amb la presentació del projecte de pressuposts generals de l'Estat. Les Illes tornen a ser la comunitat més malparada en el repartiment de les inversions estatals per a l'any vinent. La situació es reprodueix cada any i, malgrat les crítiques que provoca en la majoria dels representants polítics, no canvia. Segurament el fet que els dos partits majoritaris siguin d'àmbit estatal no contribueix a fer sentir amb contundència una veu pròpia de Balears davant Madrid. Però el cert és que a diferència d'altres comunitats, com per exemple Catalunya, on càstigs no tan contundents provoquen una contestació social, a les Illes sembla com si plogués i com si la ciutadania es limitàs a deixar caure l'aigua. No hi ha una resposta social, ni tan sols alcen la veu amb contundència els sectors empresarials que es poden veure perjudicats per aquesta manca d'inversions. I fa la sensació que cadascú es preocupa pel seu plat sense tenir en compte el de tots. La falta d'aquesta resposta i la manca d'una veu política contundent que prioritzi els interessos de Balears per sobre de qualsevol altre no contribueix a capgirar la imatge que es té de les Illes des de Madrid. A la capital de l'Estat continuen veient l'Arxipèlag com una comunitat rica, que no pateix la crisi amb la mateixa intensitat que la resta perquè viu del turisme, quan la nostra realitat social evidencia que, malgrat la recuperació econòmica i la reducció de l'atur, cada pic hi ha més famílies que queden a la cuneta, que necessiten els serveis socials per poder viure i que no surten de la pobresa tot i tenir feina. La renda per càpita de Balears ha anat davallant respecte de la mitjana estatal en els darrers anys, però ni això basta perquè Madrid deixi de veure Balears com una societat que ferma els cans amb llonganisses. S'hauria de fer més pedagogia de la realitat balear a la resta de l'Estat, però això difícilment passarà si no hi ha una societat estructurada al darrere que senti la situació com un greuge i que assumeixi que es pot corregir.