L'Audiència avala les protestes contra Kühn a Tagomago i troba “hilarant” que ell digui patir “mobbing immobiliari”

PALMAL'Audiència de Palma ha dictat dues interlocutòries en les quals deixa clara la legitimitat de les protestes dels ecologistes del GOB d'Eivissa dutes a terme a l'illa de Tagomago contra les actuacions executades allà pel promotor immobiliari Matthias Kühn, i també de les declaracions fetes, contra Kühn, defensant la necessitat d'adoptar mesures que garanteixin la protecció de l'illot. Amb les seves resolucions, l'Audiència desestima dos recursos plantejats per Kühn contra les decisions que ja havien pres els jutges que havien aturat les seves pretensions. El promotor immobiliari alemany considerava que s'havien comès delictes de coaccions, amb la manifestació, i d'injúries, per les declaracions a la premsa.

En dues resolucions que suposen un aval del tribunal al desenvolupament de protestes com una forma de participació ciutadana en una societat democràtica i a l'ampli abast que té el dret a la llibertat d'expressió, l'Audiència recorda, per ratificar les seves argumentacions, que, a més a més, no es pot oblidar ni l'especial protecció que té l'illa de Tagomago ni la realitat de les causes judicials obertes contra Kühn –alguna ja amb escrit d'acusació formalitzat– per presumptes delictes contra el medi ambient i l'ordenació del territori, precisament per les seves actuacions a Tagomago.

Fins i tot, la sala –integrada per les magistrades Francisca Maria Ramis i Gemma Robles i el jutge Mario S. Martínez– arriba a dir que causen “hilaritat” algunes de les argumentacions de Kühn, com que està sotmès a un pretès “mobbing immobiliari” i a l'existència “d'una croada amb la finalitat que parteixi”.

Quant a la protesta que va tenir lloc a Tagomago el 14 de setembre de 2014, el tribunal relata que unes 20 persones –del grup GEN-GOB i la plataforma Tagomago Parc Nacional– desembarcaren a l'illot en una excursió protesta per reivindicar el caràcter d'espai natural d'aquest lloc protegit, llegiren un manifest i desplegaren una pancarta. Insisteix el tribunal que en cap moment no es va produir cap actuació violenta o intimidatòria.

Tagomago, un espai "hiperprotegit"

El tribunal assegura que els manifestants “simplement pretenien fer una reivindicació legítima, denunciar i informar l'opinió pública de l'autèntic repertori d'agressions que, en opinió seva, s'estan duent a terme en un espai natural hiperprotegit per les lleis”, com ara la ubicació de boies damunt la posidònia, l'ampliació del moll amb una passarel·la de ciment que du fins a un baret, una estructura de fusta, pressió d'automòbils als camins i la utilització d'un helicòpter... Tot això, sense les preceptives autoritzacions.

En la resolució, el tribunal recorda que l'illot té zones de domini públic, de manera que ni la propietat ni l'entitat explotadora no poden desallotjar-ne ningú. Fins i tot el tribunal apunta que el fet que la manifestació o concentració es produís sense comunicació administrativa prèvia no fa que pugui ser qualificada d'il·legal, “perquè aquest requisit no constitueix un element integrant del dret fonamental de manifestació”. Afirma el tribunal que les manifestacions i concentracions constitueixen “un mecanisme ordinari de participació democràtica de la societat civil i són expressió del pluralisme dels ciutadans”.

Igualment, a l'hora d'analitzar les declaracions fetes pels dirigents del GOB a la premsa, en què qualificaven Kühn de “promotor immobiliari sense escrúpols” i d'especulador “que no deixa d'incomplir lleis contínuament”, el tribunal també rebutja les pretensions de l'alemany i no hi veu il·lícit penal. Assegura que de les declaracions que es recullen en l'article periodístic en qüestió, allò que clarament es dedueix és un propòsit de defensa de la naturalesa i d'exigència del compliment de les lleis que protegeixen els espais naturals més que una atac personal contra Kühn. El tribunal afegeix que expressions com la d'especulador o promotor sense escrúpols, en el context esmentat, no es poden considerar “clarament ofensives o humiliants” ni amb capacitat suficient per danyar el seu crèdit.

Pel tribunal, tampoc no es pot deixar de banda –per avaluar com i en quina situació es fan aquestes afirmacions– el notori abús de certes pràctiques en l'àmbit del totxo “i la consegüent creació de l'anomenada bombolla immobiliària”, que ha provocat “una crua crisi a Espanya que encara continuam patint...”. Així, en aquest marc, resol l'Audiència, no hi ha d'actuar el dret penal pel fet que es qualifiqui d'especulador el conegut promotor.