La Llei d'IB3 inclourà una internalització dels informatius sense terminis

PalmaLa modificació de la Llei d'IB3, que aquest dilluns han registrat les forces progressistes, no només rebaixa les exigències de vots al Parlament per elegir el futur director general de l'ens públic, sinó que també inclou un compromís per internalitzar els informatius de la ràdio i televisió autonòmiques, tot i que sense fixar cap termini. La mateixa proposta avisa que s'elaborarà una modificació més profunda que comportarà una revisió exhaustiva del text legal.

Malgrat que inicialment la reforma només havia de servir per rebaixar la majoria parlamentària necessària per elegir el director general (que passa de dos terços a tres cinquenes parts de la cambra i fa innecessària la concurrència del PP), les forces d'esquerra també han aprofitat per fer més canvis. I el principal, a petició de Podem, és la introducció d'un compromís per internalitzar els informatius. "La funció de servei públic comporta que els serveis informatius siguin elaborats per professionals de la informació, de naturalesa laboral, que formin part del personal propi de l'ens i que quedin sota la seva responsabilitat", diu un dels nous apartats, en el qual, a més, s'especifica que "aquest personal ha d'actuar d'acord amb els principis d'independència professional i d'objectivitat que distingeixen de manera perceptible allò que és informació d'allò que és opinió".

Tot i aquest compromís d'internalització dels informatius, que ara estan parcialment externalitzats (els fa una empresa amb supervisió d'IB3), el text no fixa un calendari d'aplicació ni estableix el mecanisme per portar a terme aquesta internalització. "No es farà d'un dia per l'altre", ha advertit la portaveu dels socialistes al Parlament, Pilar Costa, qui ha comparegut juntament amb Alberto Jarabo (Podem), David Abril (MÉS) i Patrícia Font (MÉS per Menorca) per presentar la modificació registrada. Costa ha apuntat que la internalització dels informatius no suposa que altres serveis no puguin ser externalitzats.

Tampoc aquest no és l'únic canvi. Una altra modificació restringeix el marge de maniobra del director general i, si fins ara podia signar contractes de fins a un milió d'euros, en endavant només en podrà signar d'un màxim de 300.000 euros. La resta hauran de passar pel consell de direcció, un òrgan que igualment és modificat perquè sigui paritari i perquè el director general no hagi de ser elegit d'entre un dels seus nou membres. Amb tot, el principal canvi és el que afecta la majoria per elegir el director general, que en ser rebaixada permetrà que bastin la suma de forces progressistes i El Pi. Si no hi hagués acord, ja no s'haurien d'esperar sis mesos per a una segona votació, sinó que bastaria esperar-ne un per elegir un director general amb majoria absoluta.

Les forces progressistes calculen que la tramitació d'aquesta modificació legislativa s'allargarà més d'un mes i que en un mes i mig es podrà elegir el nou director general de l'ens públic, en substitució de Pep Codony, l'actual director en funcions col·locat pel PP i que el Pacte ha qüestionat públicament. Precisament Abril ha justificat que amb la modificació es vol "superar la falta de legitimitat de la direcció actual d'IB3, l'incompliment reiterat de la funció de servei públic" i posar fi a "vicis estructurals i la valencianització" d'IB3. Jarabo ha afegit que cal una persona independent al capdavant d'IB3 i que s'obri el debat sobre el model, després que el PP "pervertís i violàs" la llei.

Precisament el PP ha considerat "molt greu" que les forces d'esquerra hagin modificat la Llei d'IB3 per "escollir ells" el director general i el consell de direcció sense el consens del PP. La portaveu adjunta del PP al Parlament, Marga Prohens, ha recordat que la Llei d'IB3 es va aprovar per consens i ara es pretén modificar sense consens.