El Miró de 'La llum de la nit' arriba a Palma

PalmaAvui (a les 19.30 h) s'inaugura l'exposició Joan Miró. La llum de la nit. Obres de les dècades de 1960 i 1970, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, després d'haver-se exhibit al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa (MACE) i a la capella del Roser de Ciutadella, amb un total de 36.000 visitants fins ara. L'interès d'aquesta mostra, que recull unes quaranta obres dels darrers anys de la vida de l'artista, rau en el fet que la majoria de les peces s'han exhibit per primera vegada en aquesta exposició, que començà al MACE, atès que majoritàriament formen part dels fons privats dels hereus de l'artista.

Enrique Juncosa, comissari de l'exposició, aprofundeix en aquest aspecte d'obres molt poc conegudes, a la vegada que també remarca que, per això mateix, han estat poc estudiades per part dels experts. En el mateix catàleg de la mostra, Juncosa parla de les obres que s'hi reuneixen, "pintures i escultures de la seva època final, els anys seixanta i setanta, l’època a què menys atenció crítica s'ha prestat, plena de personatges i ocells en espais on domina el color negre. Aquest no és el cas de les escultures, tanmateix, en què Miró explora altres qüestions que tenen a veure, entre d'altres temes, amb el poder evocador dels objectes".

Segons Juncosa, que a La llum de la nit "destaquem el que podríem anomenar la faceta més espiritual de la seva obra, perquè aquest és l’aspecte dominant en els seus últims anys, no vol dir ni molt manco que menyspreem altres característiques del seu treball, que, sobretot en els anys vint i trenta, inaugurarà moltes vies per a l’art, amb obres tan misterioses en les seves implicacions semàntiques com formalment sorprenents".

Un 'Miró' poc convencional

L'exposició que avui s'obre a la Fundació de Palma demostra que Joan Miró no va deixar d'investigar mai, ni en els darrers anys de la seva vida, i es demostrà com un artista que mai no es va conformar amb el que ja sabia fer. En les obres dels anys 60 i 70 del segle XX, Miró fa servir suports poc convencionals, com plàstics, lones utilitzades en tasques agrícoles, metalls, fustes velles, masonita o cartons; insisteix en temes nocturns; fa pintures cremades i esquinçades; alterna gestos ràpids i a vegades fins i tot violents; pinta sobre quadres que havia trobat en mercats ambulants; fa servir molt el color negre i, com va ser habitual al llarg de la seva trajectòria, apareixen formes principalment de dones, caps, personatges i ocell.