Estratègies de negociació

PalmaÉs tan evident que les forces d'esquerres s'han d'entendre que han de complicar-ho un poc. En les negociacions, però, aflora un element de desconfiança tan pesat que fa dubtar dels fonaments d'un acord. Ni parlant de les qüestions més intranscendents es genera complicitat. Estan massa condicionats per experiències passades. També per apriorismes. Es juga a massa bandes: aquí, a Madrid, a les generals...

No volen que els veiem jugar a un joc de la cadira que ells mateixos converteixen en clau en les seves executives. Tots els missatges que sortiren de les reunions de dilluns giraven al voltant de les cadires. Cap dels tres partits no va parlar de programes sinó de qui ha de formar el govern. Cap dels tres no va fer una mínima concessió. Queda temps.

La lògica de negociacions dels socialistes topa amb les dels altres. A MÉS li interessa vincular al màxim Podem en l'acord que es pugui assolir. A ambdós els interessa condicionar el PSOE en el programa i retardar el moment de decidir qui entra i qui no. El PSIB, en canvi, té pressa perquè Podem digui que no entrarà en l'executiu i així obrir una negociació amb MÉS sobre el govern. És evident que sense Podem la negociació no serà igual, tot i que MÉS ha interioritzat posicions relatives a l'organigrama que són compartides amb el partit dels cercles.

Fins ara, no hi ha hagut grans controvèrsies en les negociacions programàtiques. De moment, per tant, no hi ha cap element de la negociació que justifiqui una decisió de no entrar en l'executiu. S'ha de dir que els elements conflictius s'han reservat per al final i algun potser es reserva per a quan no hi siguin tots. No entrar en un govern perquè es decideixi que Francina Armengol és la presidenta no és parlar de cadires?

Podem parla de desconfiança dels socialistes o de conductes que no demostren haver assumit el canvi, conceptes eteris i vagues per començar a aplanar el camí d'una sortida. Les seves bases no fan res més que coincidir amb les instruccions de Pablo Iglesias de no entrar en executius liderats pels socialistes. Podem estalvia la feina al PSIB. Els socialistes no cal que expressin que no volen veure Podem en el seu govern.

A la vista de les negociacions que s'han portat a terme fins ara, s'evidencien més coincidències entre els tres partits d'esquerres que entre les diverses faccions que integren el PP balear. Allò que interessa als ciutadans és quines polítiques aplica el Govern, no qui les aplica. D'entrada, un govern en minoria no és pitjor que un govern amb majoria absoluta com el de José Ramón Bauzá. Obliga a situar el Parlament en el centre, obliga a estendre complicitats, a sumar compromisos per poder governar. Un govern tripartit exposa les tres forces integrants a un desgast, és vera. Però fer trontollar contínuament un govern des de fora no necessàriament té premi.