CAS NÓOS

Castro accelera l'obertura del judici del cas Nóos i la infanta anuncia que pagarà d'immediat

El fiscal reclama 19 anys i mig de presó per a Urdangarin i 16 anys i sis mesos per a Diego Torres, mentre que l'acusació popular sol·licita 8 anys de presó per a la germana del rei

ANTÒNIA ARTIGUES/JAUME PERELLÓ

Abans de final d'aquest mes, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, decretarà l'obertura de judici oral fonamentant-se en els escrits d'acusació que aquest dimarts han presentat la Fiscalia Anticorrupció, l'acusació popular de Manos Limpias i l'advocacia de l'Estat (en nom d'Hisenda), entre d'altres, i entre els quals, just en un es reclama que s'encausi la infanta Cristina com a presumpta autora de dos delictes fiscals en qualitat de cooperadora i per a la qual es demana una pena de 8 anys de presó.

Tot i que, seguint el guió previst, el fiscal i l'advocacia de l'Estat no acusen de cap delicte la infanta i reclamen l'arxivament del cas per a ella, Castro té damunt la taula l'escrit de Manos Limpias que li reclama que assegui a la banqueta dels acusats la germana de Felip VI. Castro haurà de valorar si es deixa convèncer per la vehemència amb què el fiscal l'adverteix en l'escrit que no li queda més remei que arxivar perquè així ho demanen el ministeri públic i la part perjudicada pels delictes pels quals està imputada la infanta (Hisenda) o si, per contra, es manté en la línia que ell ha marcat i que és la que detalla Manos Limpias en el seu escrit: que la col·laboració de la infanta, per crear i mantenir Aizoon, és imprescindible pels embulls d'Urdangarin i que, amb aquesta actitud, ha propiciat el frau a la Hisenda pública.

El fiscal apunta a Castro que la Llei d'enjudiciament criminal l'obliga a arxivar si així ho demanen els perjudicats, treu a escena la doctrina Botín i insisteix que Castro no es pot escapar d'aplicar-la. El fiscal també té exemples d'òrgans judicials que han arxivat en circumstàncies idèntiques i s'aferra que no hi pot haver un tracte desigual en funció del tribunal que et pertoqui. En l'altre costat, l'acusació recorda a Castro que el Tribunal Suprem també ha dit que basta que demani l'obertura de judici una acusació popular si el bé que s'ha atacat amb el delicte és un bé col·lectiu. I Hisenda no som tots?


Castro ja ho té ben rumiat i decidit

Castro ja comptava –almanco en el seu cap– amb aquests arguments a favor i en contra. I, possiblement, ja té ben rumiada i presa la decisió. En la següent escena del guió del cas Nóos –que pot ser fins i tot abans de Nadal– Castro decreta l'obertura de judici oral i res no fa pensar, a dia d'avui, que la infanta no figuri en el llistat de les persones que el jutge enviarà a judici, especialment després que el mes de novembre passat l'Audiència avalàs les tesis de Castro. A més a més, aquest dimarts, l'advocada Virginia López-Negrete ha apuntat un argument que cal tenir en compte: Castro i l'acusació popular són els que han estirat del carro de la imputació de la infanta fins que l'Audiència l'ha confirmada. Per tant, Castro tenia ben clar que just tindria l'acusació popular en contra de la infanta i, per tant, si pensàs que ha d'aplicar la doctrina Botín, hauria aturat abans els peus a l'acusació popular.

El fiscal, però, que no té just les cartes de la doctrina Botín, també defensa davant Castro que no s'ha concretat ni el més mínim indici de com es va articular la col·laboració de la infanta amb el frau del seu marit, no hi veu cap prova de càrrec i entén que just se la imputa amb conjectures sobre que “podria” o hauria pogut saber el que passava. Veurem si Castro canvia d'opinió o continua pensant que, en realitat, Aizoon, la societat dels ducs, es va crear per cometre irregularitats i que va permetre al matrimoni ocultar guanys i tenir beneficis fiscals. L'acusació popular s'apunta en el seu escrit a aquesta tesi.


La infanta corre a pagar i deixa Urdangarin en evidència


Tot això estava més o manco previst. La sorpresa, en realitat, ha vingut aquest dimarts de la defensa de la infanta. El fiscal considera que si bé Cristina no és autora de cap delicte, sí que s'ha lucrat amb els doblers que es movien amb Aizoon i, per això, reclama que pagui, com a responsable civil a títol lucratiu, fins a 587.413 euros: el 50% del la quantia defraudada pel seu marit a Hisenda en els IRPF de 2007 i 2008 i el 50% dels 837.638 euros de procedència il·lícita que va rebre Aizoon. El fiscal diu que la infanta i el seu marit es beneficiaren tots dos d'aquests doblers, ara bé ella sense conèixer-ne l'origen il·lícit. I l'advocat de la infanta, Miquel Roca, no ha perdut el temps i ha anunciat que la infanta consignarà en les pròximes hores aquests doblers al jutjat. En realitat, es podria interpretar que la infanta "ven" el seu marit, en assumir que ha comès delictes que l'han duita a ella a lucrar-se'n. Tot això podria formar part de les negociacions, de moment, no cristal·litzades.

Però és que, a més a més, en un moment del seu escrit el fiscal també, per salvar-ne la infanta, remata Urdangarin. Ho fa en explicar que quan el notari Carlos Masi tramitava l'escriptura pública d'Aizoon va recomanar que no hi figuràs la infanta, atesa la seva posició institucional. Segons el fiscal, Urdangarin –assessorat per Miguel Tejeiro– va ignorar el consell, "convençut que la presència de Cristina de Borbó serviria d'impunitat operativa davant qualsevol incidència il·lícita que es realitzàs sota la cobertura de la mercantil”. Seguint amb la seva missió de salvar la infanta, el fiscal manté que la germana del rei va accedir a participar-hi "per la garantia i confiança que li oferien el seu cònjuge i l'assessor fiscal, sense ser conscient de l'objectiu darrer de la seva presència".

Urdangarin i Torres, esquer i ideòleg de Nóos

És cert que la figura de la infanta en el cas Nóos eclipsa la resta de noms implicats en la causa, però això no ens ha de fer no entrar en el fons de l'embroll delictiu de Nóos. Els escrits d'acusació descriuen, amb una anàlisi detallada de tota la documentació, què era Nóos i com se les van compondre els seus artífexs, Iñaki Urdangarin i Diego Torres, per seduir les administracions públiques i fer-se amb 6,2 milions d'euros cometent, presumptament, la pràctica totalitat de delictes lligats a la corrupció. El fiscal diu que Torres era l'ideòleg dels projectes i que el duc de Palma tenia el paper d'esquer davant les institucions públiques per aconseguir els més alts honoraris. Fins a 19 anys i sis mesos anys de presó demana el fiscal per a Urdangarin (que Manos Limpias eleva a 26) i per a Torres, 16 anys i 6 mesos.

Arrencaren així 2,6 milions al Govern balear, 3,5 al País Valencià i 114.000 euros a Madrid 2016. El seu Instituto Nóos, en teoria sense ànim de lucre, era tot el contrari. Desviaren els fons públics obtinguts de manera irregular i sense que les administracions els exigissin cap justificació, a través de la xarxa de societats pantalla que ells havien creat. Factures per serveis inexistents que es creuaven entre les societats drenaven els fons. La Fiscalia reclama que els acusats paguin fins a 6,2 milions d'euros en fiances i 8,7 euros en multes. D'aquests, 3,5 els reclama al duc de Palma. Després de Torres i Urdangarin, l'expresident Jaume Matas és qui s'enfronta a una pena més alta: onze anys de presó. Matas just es va deixar guiar per qui era Urdangarin a l'hora d'entregar-li els fons públics. Ara haurà de respondre.

 

 

Més continguts de