- CONTINGUT EXCLUSIU PER A SUBSCRIPTORS -
Si no veieu correctament aquest missatge, feu clic aquí
T'ho expliquem en profunditat
11-03-2022
 
El drama humanitari d'Ucraïna

Benvingut a un nou lliurament del Treseixanta, un format pensat perquè puguis aprofundir fàcilment en els temes que t’interessen. La invasió de Rússia a Ucraïna ha generat una ingent crisi humanitària a l’interior del país, i també un èxode de refugiats com no hi havia a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Tot seguit en parlem. Bona lectura.

Rècord històric de refugiats

La invasió de Rússia a Ucraïna està provocant una tragèdia de grans dimensions. Una crisi humanitària que s’agreuja cada dia. Els ucraïnesos tracten de sobreviure amb grans dificultats, en situacions molt adverses causades pels bombardejos, i tement-ne de nous. L’exèrcit rus ha convertit en objectiu la població civil.

Els centres hospitalaris pràcticament només poden atendre urgències. Algunes dones tenen la sort de poder parir a l’hospital, però d'altres donen a llum en estacions de metro o en aparcaments bruts i sense més ajuda que la dels seus veïns. En uns quants indrets hi ha una gran escassetat de menjar i de medicaments, i no hi ha calefacció, ni electricitat, ni aigua. És el que passa en una de les ciutats més castigades pels atacs russos, Mariúpolon la població està fonent la neu per poder beure.

Avesat al patiment i a la repressió soviètica, el poble ucraïnès s’ha guanyat l’admiració de tot el món per la seva capacitat de resistència, pel seu esperit de lluita. En més d’una ciutat ocupada pels russos s’estan produint manifestacions per mostrar el rebuig a l’ocupació. Advocats, metges, estudiants, enginyers... ho han deixat tot per defensar el seu país. Molts civils estan rebent nocions bàsiques per fer servir armes i de primers auxilis. O bé construeixen barricades amb sacs de sorra. No es rendeixen.

La invasió bèl·lica ha provocat centenars de milers de desplaçaments interns. una gran crisi de refugiats a Europa, sobretot de dones, gent gran i criatures (els homes són reclutats a l’exèrcit). De tota manera, hi ha dones que han preferit quedar-se a Ucraïna. Són a la primera línia de front però sobretot a la rereguarda, on la seva contribució és clau per a la resistència.

Es calcula que fins ara han sortit d’Ucraïna més de dos milions de persones. És la xifra més gran que s’ha vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial, que cal sumar als quasi 80 milions de persones que hi ha refugiades al món. És, dissortadament, un rècord històric.

Solidaritat i acollida

A l’interior d’Ucraïna nombrosos ciutadans s’han organitzat per portar roba i aliments a les zones més castigades. Uns quants voluntaris s’arrisquen a conduir d’una banda a l’altra per carreteres secundàries, a la recerca de famílies per portar-les a la frontera amb Polònia.

A fora del país han sorgit un munt d’iniciatives solidàries. Uns quants no han dubtat a desplaçar-se a Ucraïna per rescatar familiars, amics i fins i tot ucraïnesos que no coneixen. La comunitat ucraïnesa de casa nostra també s’està bolcant en la recollida d’aliments i material sanitari per enviar al seu país.

La Unió Europea ha activat la directiva de donar protecció temporal i automàtica als refugiats ucraïnesos. L’aplicació d’aquesta directiva de l’any 2001, que fins ara no s’havia activat mai, significa que els refugiats ucraïnesos tenen de manera automàtica permís de residència i de treball i accés a l’educació i a la sanitat públiques per un període mínim d’un any.

Probablement el president de Rússia, Vladímir Putin, es pensava que la UE no reaccionaria de manera unitària a aquesta crisi de refugiats, com va passar en el cas dels refugiats sirians el 2015, quan molts països es van negar a oferir-los asil. Es tracta d’una decisió que ha de fer reflexionar sobre la doble vara de mesurar dels europeus en aquesta matèria. Per què estem més disposats a acollir persones de pell clara que de pell fosca? El règim internacional d’asil hauria d’acollir tots aquells que s'escapen de guerres i conflictes.

A Polònia, el país on han arribat més refugiats ucraïnesos, encara es recorden les escenes del novembre passat: milers de refugiats sirians i iraquians van intentar entrar al seu territori des de la veïna Bielorússia, enganyats pel règim d’aquest país, que els va fer creure que la frontera estava oberta. Aleshores el govern ultraconservador de Polònia hi va respondre erigint una tanca; en canvi, ara es mostra disposat a acollir “tants ucraïnesos com arribin a les fronteres”.

A Espanya la situació és la mateixa: ara acull els ucraïnesos sense dubtar-ho –és un deure ètic i moral–, però el govern del PSOE i Unides Podem, fins ara, no ha fet que l'estat sigui més acollidor per als refugiats: ha denegat el 95% de peticions d’asil.  

Catalunya ha estat sempre país d’acollida. L’any 2017 Barcelona va protagonitzar una gran manifestació a favor d’acollir refugiats. Ara cal que la Generalitat, coordinadament amb el govern espanyol, sigui diligent i eficaç amb el dispositiu d’acollida d’ucraïnesos que han fugit de la guerra.

De moment, a Catalunya hi ha documentats 1.121 refugiats de la guerra d’Ucraïna. Aquesta xifra en realitat és més elevada perquè molts han vingut pels seus propis mitjans i encara no s’han registrat. Anirà creixent el ritme d’arribades d’ucraïnesos. Haurem de ser molts a obrir els nostres braços.

De què vols que parlem?