En línia recta, és a dir, travessant el mar Mediterrani i el mar Negre, 2.146 quilòmetres separen Gaza de Kíiv.

La distància entre les dues ciutats és tan gran com les diferències que hi ha entre la guerra d’Ucraïna i la que ha derivat de la inèdita ofensiva de Hamàs contra Israel. Els dos conflictes no estan connectats, tenen arrels i formes diferents i l’impacte global de cada un no té, de moment, res a veure amb l'altre. Fins aquí, cap sorpresa. Ara, però, és quan ve el gir de guió.

Els països que defensen Ucraïna són, en general, els mateixos que han defensat Israel. Els països que no han donat suport explícit a Israel són gairebé els mateixos que no s’han atrevit a condemnar en públic la invasió de Rússia. Moscou i Teheran han exhibit sintonia en les dues guerres. Pequín s’ha comportat d’una manera idèntica també en ambdós conflictes: distanciant-se, sense prendre partit i limitant-se a demanar a les parts que desescalin. I Occident, malgrat algunes vacil·lacions, torna a demostrar unitat tot i que se li retreu una doble moral incòmoda: ¿per què no alça la veu davant el setge de Tel-Aviv contra els civils palestins de Gaza com ho ha fet en les massacres russes en terres ucraïneses?

Gaza i Kíiv estan més a prop del que sembla perquè alimenten les mateixes fractures geopolítiques. Les dues guerres consoliden un mapa global polaritzat, marcat per l'enfrontament de dos grans blocs, cada cop més diferenciats i desacomplexats. Els Estats Units, el Canadà, Europa i algunes democràcies satèl·lit –com el Japó, Corea del Sud i Austràlia– en formen un. L’altre, antagònic, el lideren els règims de la Xina, Rússia i l’Iran, alineats també amb protagonistes secundaris com Bielorússia i Corea del Nord. Entremig hi ha una xarxa enorme i diversa de països que sovint són blanc dels intents de seducció d’uns i altres. 

Sense tenir clara aquesta dinàmica de blocs, que tot fa pensar que s'accentuarà, es fa difícil entendre res. La premissa és clara i antiga: els interessos geopolítics condicionaran qualsevol posicionament davant una crisi global, encara que això vagi en contra dels principis que sostenen societats senceres.

Benvinguts a la newsletter d'Internacional. I gràcies per llegir-me.

Un noi jove porta en braços el cos ferit d'una nena, víctima de les bombes israelianes que martiritzen la franja de Gaza. Aquests dies de setge terrorífic contra l'enclavament palestí abunden estampes com aquesta captada per Braheem Abu Mustafa, de Reuters.

El cap de Fotografia de l'ARA, Xavier Bertral, recordava en aquesta fotogaleria sobre el setge de Gaza que, en gairebé totes les fotos que comparteixen les agències, hi apareix una nota a mode d'advertència: "Material sensible. Aquesta imatge pot ofendre o molestar".

En cada newsletter de la secció d'Internacional –recordeu que és quinzenal i que la d'avui és la primera–, us recomanarem llibres, pel·lícules, documentals, música, podcasts, sèries, reportatges... vinculats, d'alguna manera, a l'actualitat mundial.

Disculpeu-me, però, perquè avui faig una mica de trampa i, a més, escombro cap a casa: aprofito aquest espai per recomanar-vos la cobertura que la nostra companya Cristina Mas, periodista d'Internacional a l'ARA, està fent des d'Israel. Malgrat que vivim temps de moltes –de massa– pantalles, algoritmes i intel·ligències artificials, en el periodisme internacional encara és essencial, vital fins i tot, enviar reporters als llocs on passen les coses perquè expliquin com passen aquestes coses.