La transparència de l'oposició

PalmaMentre el PSOE pacta amb el PP la cadena perpètua per a terroristes que s'immolen, el PSIB –i també MÉS– descobreix per la premsa el contingut de les propostes registrades fa setmanes pel PP al Parlament. No sé si tenim el que ens mereixem, però el cert és que això és el que hi ha. A través d'una esmena a la totalitat de la proposta de llei de transparència del PSIB, el PP no només aigualeix aquest text, sinó que, de passada, deroga la Llei de bon govern vigent i la Llei d'incompatibilitats de 1996. Els populars no milloren res, només s'obliguen a complir els mínims estatals en transparència, relaxen les exigències per accedir a un càrrec polític i eliminen controls i mecanismes de participació ciutadana.

José Ramón Bauzá, l'home que va baixar a la terra per regenerar la política, acaba plantejant això, que només pot ser considerat com un retrocés. I ho fa per la porta de darrere, en forma d'esmena a la totalitat d'un text plantejat per l'oposició. L'únic que ha fet Bauzá per regenerar la política és no robar i no incloure imputats a les seves llistes, tot i que això són figues d'un altre paner. La seva contundència fa quatre anys amb els imputats no s'ha mantingut després. Ara, per exemple, té un imputat al seu grup parlamentari i n'ha presentat un altre com a candidat municipal. Sí que es vera que el vet als imputats en el seu moment li va servir per construir-se un PP a mida.

El president fa com Florentino Pérez al Parlament. Empra el mateix argument. Diu que no pot explicar allò que no sap, quan li demanen explicacions per la suposada participació d'un empresari de la construcció en el finançament de la seu del PP balear. La pregunta següent només pot ser una: Per què no ho sap? Per què no ho ha demanat o per què no li ho han volgut dir? Bauzá no era president del PP quan el partit va comprar i reformar la seva seu, però sí que és president quan s'ha posat en dubte com es va fer l'operació. Ningú li pot demanar responsabilitats per allò, però sí que se li pot reclamar que contribueixi a aclarir què va passar, sobretot quan es presenta com un adalil de la regeneració política i com un assot contra la corrupció. Mentrestant, el seu discurs torna a coixejar.

Diguin el que diguin, el PP té clares opcions de tornar a governar, no tant per mèrits propis com per demèrits de la resta. L'esquerra es presentarà més dividida que mai i sense el lideratge clar de cap partit. Atomitzada, l'alternativa es complica. Podem és ara l'adversari volgut pel PP perquè es veu capaç de convertir-lo en un dimoni banyut que li garantirà vots de la por. El seu rival real és l'abstenció i sap que si es tensa la corda votarà més gent, i no precisament als socialistes. En les enquestes guanya el PP malgrat ser la força que té més vots ocults. Algú s'hauria de preocupar per les eleccions abans de pactar governs.

Tot i que Bauzá no ho digui, la realitat és que podria governar després de maig sense necessitat d'una majoria absoluta. Podria governar en minoria si la resta no es posen d'acord o podria pactar amb Ciutadans o El Pi, si puntuen –les bones relacions encetades entre el PP i MÉS no donaran per a tant–. La preocupació del PP per les opcions d'aquests suposats competidors en el seu espai es podrà valorar en funció dels missatges que llanci i de les llistes que faci i ja es comença a apuntar que Biel Company serà una peça clau en la candidatura de Bauzá.