La vella política

PalmaLa participació ciutadana al Parlament es limita a les jornades obertes que s'hi fan periòdicament i a una iniciativa legislativa popular que arriba al ple una vegada cada deu anys i que surt igual com entra al cap d'un parell d'hores. El sistema és aquest. Li diuen 'democràcia representativa', però sembla que s'oblidi el primer component del tàndem i només se'n tingui en compte el segon. La 'democràcia', sense ser representativa, continua sent democràcia. La 'representativa', sense democràcia, és comèdia.

La democràcia ara es limita a una votació cada quatre anys. No crec que ningú ho hagi descobert aquest dimarts, quan el ple del Parlament ha rebutjat tramitar la iniciativa legislativa popular impulsada pel GOB amb mesures de protecció territorial que havien avalat 16.548 ciutadans. El PP està en el seu dret d'impedir que es tramiti la iniciativa perquè, amb el sistema actual, els ciutadans li concediren ara fa gairebé quatre anys una àmplia representativitat per poder-ho fer. El sistema no és pitjor avui que ahir. Els dèficits que tenia són els mateixos.

Però el sistema és més pervers del que sembla. El GOB, anant de cara, aconseguirà mobilitzar més de 16.000 ciutadans, però veurà com la seva proposta no passa el primer sedàs parlamentari. En canvi, amb una majoria diferent, li bastaria fer de lobby de pressió i, sense haver de donar la cara, podria obtenir una llei de mesures urgents per protegir el territori, com s'ha vist en el passat o com han fet altres col·lectius, com el dels hotelers, que han obtingut les seves lleis amb la majoria actual.

Així funciona. Si es vol una democràcia més participativa s'ha de canviar el sistema, que no vol dir necessàriament canviar de sistema. Se'n pot modificar l'actual establint mecanismes (com el de les consultes populars, els pressuposts participatius o tants d'altres) que permetin als ciutadans sentir-se més partícips de les decisions que prenen els seus representants. Ara bé, després de l'episodi d'aquest dimarts no val queixar-se de la desafecció ciutadana vers la política. Perquè la decisió del PP de barrar el pas a una iniciativa legislativa popular no contribueix que cap ciutadà s'interessi més per la política, almenys no per aquest tipus de política. Sí que pot provocar que algun ciutadà s'interessi per canviar el sistema.

No és només la decisió del PP, són també els arguments i els gestos. L'absència del president José Ramón Bauzá durant bona part del debat pot deixar entreveure la consideració que té respecte de l'única iniciativa promoguda per ciutadans que ha arribat al ple del Parlament aquesta legislatura. Que el conseller del ram, Biel Company, no hagi pujat a la tribuna a defensar la posició del Govern pot indicar tres quarts del mateix. Que el PP al·legui la manca de rigor tècnic de la iniciativa entre els arguments per rebutjar-la es pot interpretar com una defensa que només els polítics tenen prou capacitat per fer lleis. Tot plegat són missatges que van en la direcció d'intentar situar cadascú al seu lloc: els polítics són els que han de fer política, els ciutadans s'han de limitar a votar cada quatre anys.