Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Cinc municipis concentren el 76% de la superfície cremada en 30 anys

Un estudi analitza les àrees afectades per incendis forestals a partir d’imatges de satèl·lit

Artà és el municipi de les Illes Balears on més superfície forestal s’ha cremat els darrers 30 anys; concretament 5.179 hectàrees (ha). Amb tot, és a Capdepera on els incendis forestals han estat més recurrents. De fet, segons un estudi dels principals incendis que han afectat els espais forestals de l’Arxipèlag durant els darrers 30 anys elaborat pel geògraf Joan Bauzà, el municipi gabellí és l’únic que ha arribat al nivell 5 de recurrència, fet que significa que s’ha cremat fins a cinc vegades.

El foc infernal i ingovernable que començà a cremar a Andratx l’estiu de 2013 ha quedat gravat en la retina de molts i, de fet, aquest municipi és el segon en superfície calcinada, amb 3.369 ha. En tercer lloc, Sant Joan de Labritja (2.689 ha), Calvià (1.519 ha) i Capdepera (1442).

Cinc municipis que representen el 10% de la superfície de les Balears concentren, en un total de 14.200 hectàrees, el 76% de la superfície cremada els darrers 30 anys a totes les Illes. Tanmateix, el major incendi registrat és el de 2013 a Andratx, i que cremà 2.138 ha.

Aquestes dades s’han obtingut mitjançant tècniques de teledetecció a partir de les imatges que han enregistrat els satèl·lits del programa Landsat de la NASA que orbiten a 700 km d’altitud i que passen per damunt de les Balears cada 16 dies.

Els resultats han permès detectar 56 incendis majors de 50 ha, que sumen una superíficie afectada pel foc de 18.634 ha,

Andratx 2013, el foc més gran registrat

que representa el 80% de tota la superfície afectada els darrers 30 anys.

És una informació que ha analitzat Bauzà i que servirà al Servei Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per definir estratègies de prevenció i d’extinció en cas de futurs focs, ja que la teledetecció permet identificar les zones que tenen una major probabilitat de tenir riscs ambientals on s’han de definir i aplicar mesures d’actuació prioritària.

Patró agregat, no atzarós

“La distribució espacial dels incendis presenta un clar model agregat, no atzarós”, apunta Bauzá en l’estudi. Per tant, la presència de foc de manera reiterada en determinades zones en les darreres tres dècades va lligada a determinades condicions ambientals, però també a determinades pautes humanes. Per explicar-ho, Bauzá apunta la baixa presència d’incendis forestals a Menorca i a les serres de Llevant de Mallorca -i sobretot la part més septentrional del massís d’Artà- com la zona amb més recurrència de focs de tot l’Arxipèlag, cosa que representa un “exemple singular, on calar foc passa de ser una tècnica usada amb racionalitat a una actuació fonamentada en un mal entès concepte de fer net el bosc”, afegeix.

Un altre element a tenir en compte quan parlam de foc són els pendents. De fet, s’observa que els indrets afectats per incendis forestals tenien un 34% de pendent mitjà. Pel que fa a l’altitud mitjana dels terrenys cremats, se situa en els 236 metres. Precisament, tant les serres de Llevant com la segona zona més cremada, el quadrant sud-oest de la serra de Tramuntana, són llocs amb pendents pronunciats i, en el segon cas, baixa precipitació. Allà, precisament, dia 26 de juliol de 2013 s’hi originà l’incendi més gran registrat els darrers 30 anys, que començà a sa Coma Calenta per la imprudència d’un veí que tirà caliu d’una torrada dins el pinar i que està immers en un procés penal per aquest fet. És una zona que el 1994 ja havia estat malmesa per un altre gran incendi, que afectà gairebé 1.300 hectàrees.

El geògraf Joan Bauzà ha analitzat també la zona que fou afectada en els dos incendis, el de 1994 i 2013, que coincidí en fins a 713 ha. En aquest sentit, ha estudiat mitjançant 18 imatges de satèl·lit l’evolució de la regeneració dels terrenys, que permeten concloure que “a la zona afectada, malgrat el pas del temps, no s’arriba a assolir la presència de vegetació abundant i/o vigorosa”, exposa.

En definitiva, “la distribució dels incendis forestals segueix un patró agregat, no atzarós, i determina zones especialment sensibles on, a més, uns pocs focs -els que queden fora de capacitat d’extinció- són els causants de la majoria de la superfície cremada”, conclou.

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT