Oficialment, la campanya electoral va començar el passat dia 8, però estic convençut que una part significativa de la ciutadania no sabria explicar què marca la diferència amb els mesos (anys?) de precampanya que ja portam, molt abans de la convocatòria dels comicis. Poder o no demanar el vot explícitament és, al meu parer, tan absurd que ho qualificaria d'insult a la intel·ligència ciutadana. Per què pot un president del Govern sortir fa un mes o una setmana explicant la gran tasca que han desenvolupat i que necessiten quatre anys més per continuar-la però no amollar "votau-nos"? Quin sentit té prohibir a qualsevol candidat de l'oposició que, després d'enumerar tots els desastres dels governants, demani el vot, quan pot emprar qualsevol altre verb o gir lingüístic ("amb el vostre suport", "quan governem", "el dia 25, que ens donareu la majoria"...)?
A més, l'inici de la campanya va coincidir amb la publicació de l'enquesta preelectoral del CIS, que va protagonitzar les portades de tots els diaris i que, en resum, pronostica que el Partit Popular rebrà un càstig espectacular a Balears i arribarà a perdre 15 dels escons actuals, el PSOE frenarà lleugerament la seva caiguda, MÉS mantindrà si fa no fa els resultats dels anteriors comicis, igual que Gent per Formentera, i les dues forces noves, Podem i Ciutadans, entraran amb força en el Parlament. El baròmetre no preveu que El Pi o Guanyem obtinguin cap diputat. M'agradaria fer un incís 'professional' per explicar per què no em crec aquesta previsió: primer de tot cal reclamar que d'una vegada per totes el CIS, un institut públic (i que per tant pagam tots) i de referència, conegui la realitat dels territoris que sondeja. Dic això perquè ni la distribució mostral ni el posterior tractament dels resultats tenen en compte la configuració electoral de les Illes, que continuen sent considerades una única circumscripció, amb els biaixos que comporta. Després, cal dir que no coneixem les fórmules que s'apliquen a l'hora de cuinar els resultats (un terme que, igual que 'imputat', rep una connotació negativa que no per se no hauria de tenir) i que el treball de camp és anterior a esdeveniments que poden modificar el sentit del vot, siguin endògens, com ara la presentació dels candidats i la concreció dels programes electorals, o exògens, com els casos de corrupció o la política de (no) pactes que estam veient a Andalusia. Finalment, es podria parlar de manipulació interessada, presentant el PP amb una baixada major de la real per activar el seu votant tradicional.
En aquest sentit, sembla que alguns han apostat per desplegar l'estratègia de la por, posant més èmfasi en el desastre que suposaria un pacte de perdedors que a presentar les seves propostes en positiu. Potser aquest missatge arribi a calar entre determinat sector de l'electorat, però resulta trist haver de recórrer a desqualificacions, mitges veritats o acusacions fantasioses per arrabassar vots del camp de la indecisió.
En un escenari d'incertesa, de vot ocult, de noves formacions i d'elevada volatilitat electoral, aquests dies de campanya poden tenir més importància que en anteriors votacions, i les declaracions i propostes dels diferents partits i candidats podrien inclinar la balança dels indecisos cap a una banda o cap a una altra. A nivell balear, moltes preguntes: aconseguirà suavitzar Podem la baixada que sembla afectar-lo arreu de l'Estat? Seran tan positius com indiquen les enquestes els resultats de Ciutadans? Què faran els anteriors votants del PP que ara dubten (o directament rebutgen) si revalidar el seu suport a José Ramón Bauzá? Es consolidarà la lleugera recuperació que s'endevina per al PSOE? Quedaran realment fora del Parlament Guanyem i, sobretot, El Pi? Ha tocat sostre la coalició MÉS?
Recorrent a un tòpic electoral, les respostes a aquestes i a altres preguntes les tendrem el proper dia 24 de maig. No obstant això, n'hi ha una que ja hauríem ser capaços de respondre: en un probable escenari d'absència de majories absolutes i amb un Parlament més plural que mai, tendran els partits la suficient cultura democràtica per dialogar i arribar a acords de governabilitat? I, en la mateixa línia, entendrien i acceptarien els ciutadans determinats pactes, o més aviat els veurien com una traïció o com una manera d'aconseguir la cadira? Sens dubte la configuració postelectoral obligarà a pactar per poder formar govern a la nostra comunitat, sigui amb una abstenció a la investidura, amb acords puntuals o amb un pacte estable de legislatura. Això, si es maneja amb intel·ligència i amb sentit d'estat, pot resultar molt positiu; malauradament, el que està passant a Andalusia no ens dóna molts de motius per ser optimistes.
I una vegada coneguts els resultats, què? Òbviament, dependrà de la distribució dels escons sorgida de les urnes, però també d'interessos que poc tenen a veure amb els ciutadans de Balears i que ens poden conduir a uns mesos d'incertesa, els que faltaran llavors per a les eleccions generals.
