No cal dir que mai no és un bon moment per a una matança com la que s’ha viscut aquests dies a París. Però també hi ha moments que són encara pitjors que no els altres. I aquest n’és un dels especialment dolents. Amb la islamofòbia creixent a Europa, amb el focus més encès a Dresden però també en altres punts del continent on ressorgeix l’extrema dreta, i amb Marine Le Pen enarborant les seves proclames ultradretanes des de la mateixa França fins al punt de demanar referèndum sobre la pena de mort aprofitant la massacre, definitivament és un mal moment per entrar matant en nom d’Al·là. Hauria d’imperar el seny i he de suposar que així serà, perquè si el sentit comú i la responsabilitat no fossin predominants en la convivència, la vida seria una massacre. Dic que hauria d’imperar el seny perquè les minories fonamentalistes sempre han servit per demonitzar la resta d’un poble. Per això, els islamistes s’han mogut des del minut zero, quan acabaren els trets a la seu del 'Charlie Hebdo'. Sense anar més enfora, la Federació Islàmica de les Illes va ser a la convocatòria del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears davant la seu del Consolat francès a Palma. I tot i que a la cultura islàmica li puguem retreure grans atemptats als drets humans, sobretot de les dones, només a través de la convivència pacífica aconseguiran deixar enrere uns costums que mai no haurien d’haver existit. Ara bé, l’Islam no promou la violència. La immensa majoria dels qui reten culte a Mahoma, encara que no els faci gràcia veure el profeta en una revista d’humor, ara també se senten Charlie, com s’hi senten els dibuixants de còmic de Balears que han volgut expressar-se des de les pàgines de l’ARA Balears.
