Política 20/01/2018

Sarrià de Ter acomiada el seu alcalde

Maria Garcia
2 min
Roger Torrent, saludant ahir veïnes de Sarrià de Ter.

Sarrià De TerSarrià de Ter (Gironès) està revolucionat i molt emocionat. Des que dimarts els mitjans van esbombar que el seu alcalde esdevindria el nou president del Parlament, els veïns i veïnes encara se’n fan creus. Aquell vailet que amb només 19 anys va entrar a l’Ajuntament de regidor d’ERC s’ha convertit, en només dues dècades, en la segona autoritat del país. “És un orgull molt gran. Sabíem que arribaria lluny però no pensàvem que tant!”, confessava el veí Lluís Bataller, que una hora i mitja abans del ple de renúncia de Torrent ja feia cua al carrer per no perdre’s l’esdeveniment més important de l’any.

En aquest poble d’uns cinc mil habitants, la sala de plens de l’Ajuntament és molt petita i només hi havia una quarantena de cadires, la majoria reservades per als familiars i companys de partit que no es volien perdre l’últim dia de Roger Torrent com a alcalde.

“El primer dia que vaig creuar la porta de l’Ajuntament no era conscient que em canviaria la vida”, va confessar Torrent en el seu discurs. Una trajectòria que el sarrianenc també va destacar en el seu comiat, en què va fer una defensa aferrissada de la política municipal, de la qual va dir que era “la millor escola i el tòpic es queda curt”. I davant una audiència emocionada, es va marcar un repte ambiciós: “Aconseguir al Parlament el mateix clima d’entesa, respecte i convivència que hem tingut a Sarrià de Ter”.

Més de dos-cents veïns van seguir el ple des del carrer, on es va instal·lar una pantalla gegant. Entre els veïns només s’escoltaven felicitacions i afalacs cap a Torrent: “És molt responsable i sempre està ajudant tothom”. “Se sap tots els noms de les dones grans del poble”, destacaven veïns com Sira Canyigueral i Domingo Inantes. Fins i tot l’oposició li va dedicar unes boniques paraules. “Molts encerts i espero que continuï amb la mateixa passió”, va recalcar el socialista Roger Casero, mentre que el convergent Josep Costa li va desitjar “molt valor i tota l’ajuda que calgui”.

L’amor d’una mare

Una de les persones més orgulloses de la sala era Mia Ramió, la mare de Torrent, que ahir va seguir el ple amb els ulls vidriosos i un somriure orgullós. “Segur que farà molt bona feina i que se’n sortirà d’aquest moment tan difícil”, augurava la seva mare, que no pateix per les possibles conseqüències jurídiques o penals que es poden interposar en el seu camí.

I, enmig dels bons desitjos i de les felicitacions, només hi havia una pena: “El país guanya un gran president però nosaltres perdem un gran alcalde”, lamentava ahir la veïna Maria Rosa Alcantarilla, que espera que l’ascens del ja exalcalde de Sarrià de Ter Roger Torrent no s’acabi aquí i continuï imparable.

stats