Naveg per dins la pàgina de la Fundació Casa Museu. Altres dies he cercat informació que només puc trobar a la de Llorenç Villalonga o a la de Blai Bonet. Darrerament, però, estic bastant fascinada amb la tasca que s'està fent des de la Casa del Pare Ginard.
Des de Sant Joan i sobretot des del portal que tenen a internet, la casa que conserva, estudia i divulga el llegat del folklorista Rafel Ginard desenvolupa una labor ingent perquè coneguem el perquè, els orígens i els com de cadascuna de les tradicions que sabem nostres. La majoria ho hem viscut a casa, a cals padrins, en les trobades familiars o als carrers del nostre poble. Ho hem viscut sense demanar-nos-en gairebé res.
Ahir, amb una amiga parlàvem d'això, de com estan revifant algunes de les nostres tradicions, al mateix temps que se n'introdueixen altres que arriben dels països que ens solen obnubilar, sobretot comercialment. La vaig convidar a entrar amb mi a la web de la Casa del Pare Ginard i a entretenir-nos amb el Tradicionari 2.0 que, per capítols (abans Tots Sants, ara Nadal), van publicant. Aquests butlletins mensuals són el resultat del buidatge dels quaderns inèdits que deixà el folklorista. El que s'hi pot llegir és fantàstic, ens obre una finestra al coneixement de les nostres tradicions i a una curiosa comparativa amb d'altres que incorporam i a les que tanmateix no podem donar l'esquena.
Des d'aquestes línies ho volia agrair, no sé si a qui ens està oferint aquesta oportunitat al coneixement o si anar directament a mare, a la tasca duita a terme per Rafel Ginard. Sigui com sigui, no tinc cap dubte que la recuperació de la seva obra i la posada al dia està fent un paper important en la nova vida que han agafat les nostres tradicions.
Si fa deu o quinze anys m'haguessin dit que em resultaria tan interessant i tan útil l'obra d'un folklorista, hauria arrufat el nas. Avui, em deman si les festes, les gloses, les tradicions que van unides al menjar, al beure o al ball han tornat joves o si he après –o potser m'han fet aprendre– a mirar-les amb uns altres ulls. Una mirada curiosa i il·lusionant.
