OPINIÓ

Vergonya

La gran infraestructura que estava destinada a ser la punta de llança de la desestacionalització, la que havia d'atreure milers i milers de turistes durant la temporada baixa, la que havia d'ajudar a treure'ns de la crisi, la que els hotelers reclamaven per fer de Palma una destinació preferent en el turisme de convencions, continua escrivint pàgines vergonyoses en la nostra història recent.

Fent una mica de memòria, el palau de congressos de Palma fou una de les idees megalòmanes de Jaume Matas, un president obsessionat a sembrar per tot el territori infraestructures de dubtosa utilitat i que ens costassin a tots milions d'euros que no teníem ni tenim. Supòs que tots recordau el Palma Arena, un velòdrom que va acollir un campionat del món i que ha esdevingut la sala de concerts més cara i amb pitjor acústica de Ciutat, o l'òpera-flor que l'exmolt honorable volia instal·lar en el cap del moll Vell i que segurament hauria patit les malalties inherents als dissenys de Santiago Calatrava: sobrecosts astronòmics i deteriorament precoç, fonamentalment.

Amb el canvi de color polític de 2011, la trama del palau de congressos no va millorar, sinó que es tornava cada dia més obscura i més incomprensible. Aina Calvo no va voler o no es va atrevir a aturar les obres, que dia rere dia eren el focus d'innombrables problemes: dubtes de legalitat urbanística, viabilitat econòmica i social més que qüestionable, polèmica pel seu emplaçament, crítiques al seu sobredimensionament... Els empresaris patriotes que es varen implicar amb aquesta imprescindible infraestructura varen anar abandonant el vaixell. Sampol, Iberostar, Globalia, Barceló, que en teoria havien apostat per una inversió desestacionalitzadora, digueren adéu al·legant excuses increïbles, davant la inacció insultant d'unes administracions que hagueren d'assumir tot el cost de la construcció del palau.

Per tant, cosa que pocs han reconegut fins ara, el palau fou, és i serà un error urbanístic (hi havia llocs més adients per situar-lo; encara més, hi ha espais que haurien complert perfectament les seves funcions), econòmic (la seva viabilitat és més que dubtosa, sense comptar els milions d'euros a fons perdut que hi hem destinat tots els contribuents), estètic (una qüestió molt personal, és cert, però encara no he trobat ningú que m'hagi dit que aquell esquelet de ferro li agradi) i polític (de tots els que han tengut responsabilitats de govern però, valgui la paradoxa, del qual no es faran responsables). 

I per si no en teníeu prou amb tota aquesta història, ara, després de quatre convocatòries que varen quedar desertes i d'un cúmul de despropòsits que farien avergonyir qualsevol persona amb dos dits de front, el grup Barceló, el mateix que va fugir cametes ajudau-me deixant-nos l'edifici a mig fer, ha guanyat el concurs per gestionar durant quaranta anys el palau i l'hotel annex, segons les informacions d'aquest diari, "per un lloguer anual d’1.750.000 euros més el 5% dels ingressos de l’explotació, i es reserva una opció de compra sobre l’hotel durant els primers cinc anys a un preu de 40,5 milions d’euros, el mínim exigit en el concurs".

L'estratègia dels grans grups, doncs, queda clara: reclamar (exigir) un palau de congressos com a motor imprescindible de desestacionalització que sigui pagat amb doblers públics; després, obligar l'administració a anar rebaixant les condicions del plec (és a dir, que els costi menys el lloguer o la compra) a base de no presentar-se; i, finalment, quan se'ls adjudiqui l'explotació, vendre que ells sempre han estat implicats en el projecte i que la col·laboració publicoprivada és fonamental per assolir l'excel·lència turística i la rendibilitat econòmica i social. I a més hem d'aguantar els somrients polítics de torn, venent-nos ufanosos una operació magnífica per a la ciutat de Palma però sense valorar la fuita i retorn de l'ara fill pròdig.

Hi ha una dita que diu que la banca mai no perd, a la qual podríem afegir 'i que fa i desfà en funció dels seus interessos'. Canviau banca per grans hotelers i tendreu la realitat de les illes. S'han carregat ecotaxes, han redactat lleis ad hoc i ja  treballen de ple en la campanya electoral del Partit Popular.

I tot sense comptar amb la mala imatge que dóna tenir aquesta estructura just a l'entrada de Ciutat i davant la mar, juntament amb l'embalum d'un edifici de Gesa que continua dret per culpa de lluites polítiques i que lentament es va degradant sense que ningú posi el fil a l'agulla. Potser l'arquitecte Mangado fou un visionari quan descrigué el seu projecte com “un peix avarat a l'arena”. Sí, un esquelet de balena que residents i visitants haurem de patir durant molts d'anys. L'única cosa positiva que en podríem extreure és que ens servís de recordatori sobre com no s'han de fer les coses; malauradament, la nostra mala memòria, i més quan es tracta de malifetes polítiques, és proverbial.

Més continguts de