Els horaris i la vida, qüestió de prioritats

ELS COMPANYS DE L’ARA ens informen aquest dissabte que a Catalunya ja hi ha una organització de la societat civil, Iniciativa per a la Reforma Horària, que col·labora amb un grup d’empreses pioneres en l’adequació dels horaris laborals a una realitat que s’assembla molt més a la qualitat de vida que no la que tenim dibuixada actualment. El mallorquí Martí Gelabert, que és qui signa la informació, ens recorda també que ja el mes de juliol passat, el govern de la Generalitat va crear un consell assessor que ha de servir de guia per a la transformació cap a un model laboral que apliquen de fa temps els països europeus més conscienciats que la millora de la qualitat de vida té com a conseqüència una millora en el rendiment del treball i seguidament en el rendiment empresarial. No és la primera vegada que des del diari ARA s’insisteix en la necessitat d’aquest canvi i tampoc no és la primera que a l’ARA Balears ens en feim ressò. Sabem que a les Illes aquest és un debat inexistent, que som en una galàxia lluny de preocupar-nos-en. Sabem, a més, que els mitjans de comunicació som els primers que hauríem de fer-hi un pensament, perque sovint confonem feina i vida, mala cosa. La racionalització dels horaris de treball, que s’avinguin més amb la vida familiar, que deixin espais més adients i suficients per al descans, que deixin temps per a l’enriquiment personal i que apliquin la flexibilitat que necessitam com a treballadors i com a individus (una flexibilitat que, a més, a molts ens permet avui la tecnologia), ja no és només una prioritat que hem de tenir com a societat, sinó que és el debat que cal encetar per ser més persones, més eficaços i també més competitius. A Catalunya s’hi han posat. A les Illes ens ho hauríem de plantejar.