OPINIÓ
Opinió 05/12/2015

El monòlit i els meus companys de taula (1)

2 min

Alaró, les 12 h del migdia de dissabte. Particip en les jornades de memòria històrica que, amb deu edicions al darrere, se celebren al municipi. La sala és plena. Com a companys de taula, l’investigador Damià Ferrà-Ponç i l’arquitecte Jaume Mayol; ho modera Bartomeu Noguera. És ell qui ens llança la pregunta que dóna títol al debat: “I què feim amb la Feixina?”. Això, just després de fer saber a la concurrència que es va cercar fer un debat plural i per això s’hi va convidar ARCA, que de manera tan ferma s’ha posicionat en favor de mantenir el que queda del monument feixista, allò que en deim ‘monòlit’ tot i no ser-ho, i també a algunes veus significades en el mateix sentit que ARCA. Tots excusaren l’assistència. Expert en la Guerra Civil, Ferrà-Ponç comença i contextualitza de manera magistral la història del monument al creuer feixista 'Baleares'. “Hem de saber llegir més enllà del mal anomenat monòlit”, recomana entre una sèrie de sentències que agaf com a conclusió: “Que avui encara hàgim de debatre sobre la conservació dels símbols feixistes vol dir que la nostra democràcia és molt feble” i “el monument, del qual només en queda una part, no té cap valor artístic. Originalment fou una manifestació de poder per justificar la Guerra Civil. Que n’hi hagi que diguin que té un valor patrimonial fa riure a un calcetí”. No menys interessant és l’aportació de l’arquitecte Jaume Mayol que, tot i ser un expert en Guillem Forteza, que projectà el parc, ni defensa el projecte i manco el monòlit. La seva intervenció mereix un capítol a part. I també la del públic, amb clares referències a la covardia política. Així que continuaré demà. S’ho paga.

stats