Costa d'entendre

PalmaHan passat 83 dies des que el Govern va començar a caminar –si el PP no va errat de comptes– i ja tenim servida en safata la primera crisi del Pacte. S'expressen en públic les desconfiances que ja s'intuïen i es compleixen les expectatives creades des del moment que un dels socis no és en el Govern. Potser s'ha avançat tot un poc i potser les generals hi tenen alguna cosa a veure. La crisi pot anar a més si els socis ho volen, si els interessa, i no s'ha d'oblidar que les generals són al cap de cantó. És vera que es podria reconduir de manera fàcil, també si els socis ho volen. No sembla que s'hagi de rompre cap pacte per això, però el precedent indica que fins ara no s'ha gestionat bé la situació i que si s'enquista serà pitjor.

És evident que la imatge que ofereix un Govern que situa familiars en alts càrrecs no és la millor si es vol dir 'del canvi'. I també és evident que les tensions internes tornen a oferir una imatge de picabaralla que es penalitza socialment. Es plantegen dues dicotomies que cauen pel costat que manco interessa a les forces progressistes. El primer debat és el d'estabilitat-inestabilitat. El PSIB (i MÉS un poc també) deixa entreveure que Podem desestabilitza, mentre que el PP es frega les mans. El segon debat és el de nova política-vella política. Podem (i MÉS un poc també) acusa el PSIB de practicar la vella política, de no haver entès el missatge de regeneració que advertiren les urnes. La sensació que queda amb la denúncia és que res no ha canviat i el PP es torna a fregar les mans.

Des de fora costen d'entendre els posicionaments de tots els protagonistes. Costa d'entendre per què el PSIB no fa marxa enrere en el nomenament de Francisco Fernández Terrés com a gerent de SITIBSA, quan seria una via fàcil per resoldre el conflicte. Costa d'entendre que un polític, un home de partit, hagi de fer de gerent d'un organisme que es dedica a fer mapes. Cal realment un polític al capdavant d'una entitat així? No basta amb el conseller i el director general? I no s'entén tampoc que ell s'aferri al càrrec quan, si és una persona tan capaç i valuosa com diu el PSIB, podria optar per partir abans que els socis de Govern li demanin el cap. De la posició dels socialistes es desprèn que al seu corral ningú no li ha de dir el que ha de fer; s'intueix que, com els altres, ha de poder donar un sou públic a la gent de partit que vulgui; i sembla clar que ara ja és una qüestió de 'sí perquè sí'.

La posició de Podem tampoc no s'acaba d'entendre del tot. No s'entén l'obsessió per la destitució de Fernández Terrés sense verbalitzar elements clars que la justifiquin. No li acaba de dir corrupte, però ho deixa entreveure. Tothom pot intuir què vol dir Podem, però per acusar s'haurien de presentar proves. Si no, sembla que sigui una qüestió personal. Igual que no s'entén que redueixi les crítiques al Govern a aquest nomenament i que es mostri disposat a arribar fins on sigui per una designació de tercera. No s'entén tampoc que Podem qüestioni aquest nomenament i acabi donant suport a una iniciativa del PP perquè el Parlament demani, no el cessament de Terrés, sinó el d'uns altres alts càrrecs que la formació dels cercles no havia exigit destituir fins llavors. Sona a rabieta. A ganes de dir 'aquí hi som jo'. No s'entén que es deixi retratar amb el PP. Tampoc que contribueixi a situar el focus en aquesta qüestió en lloc de fer-ho en les mesures que, gràcies a ells, pren el Govern al qual dóna suport. No s'entén sempre que no es tingui en compte que al desembre hi ha unes eleccions.

MÉS, en la seva versió mallorquina i en la menorquina, també fa un plantejament que no es pot assumir fàcilment. Per un costat qüestiona algun dels nomenaments censurats, com el del marit de la consellera de Salut, però per l'altre defensa al Govern i no demana que l'Executiu el cessi. Fa la sensació que li agradaria ser com Podem, però no pot perquè duu el vestit de governant. Amb tot, segurament, la posició que manco s'entén és la del PP, demanant cessaments d'alts càrrecs per nepotisme quan aquesta era una pràctica habitual del Govern de José Ramón Bauzá. Al PP només li interessa desgastar el Govern, mostrar-lo inestable i fer veure que els partits d'esquerres actuen igual que ell per poder salvar-se, a costa que la majoria social que ha apostat pel canvi s'acabi desencantant. No dependrà d'ells aconseguir-ho, sinó més aviat de les forces que sustenten el Govern.