Els barris més poblats de Palma perden habitants pel retorn d'immigrants
El padró municipal de dia 1 de gener era de 427.973 persones i es registra un descens en el nombre de sud-americans i, per primera vegada en els darrers anys, d'africans
Els barris més poblats de Palma han anat perdent habitants en els darrers cinc anys, un fenomen que en bona part s'explica pel retorn d'immigrants extracomunitaris als seus llocs d'origen o per la seva sortida a altres indrets que s'ha viscut a partir de la crisi econòmica. Els barris de Son Gotleu, Pere Garau, el polígon de Llevant (ara Nou Llevant), la Soledat, Bons Aires i Son Cotoner són els que han perdut més residents durant el període comprès entre el 2009 i el 2014. Per contra, la població total de Palma en aquest temps ha augmentat lleugerament, amb 1.447 persones més, fins a les 427.973 que hi estaven registrades al padró municipal el passat 1 de gener, segons les dades facilitades per l'Ajuntament.
El pes de la població estrangera a Palma és ara gairebé del 20%, amb 42.635 residents de països de la Unió Europea (9,96%) i 40.827 persones procedents d'altres països (9,41%), mentre que el seu pes fa cinc anys superava el 22%. Els barris on s'ha anat perdent població són, la majoria, els que presenten una major presència de residents estrangers i concretament d'extracomunitaris, l'únic col·lectiu que durant l'any passat registrà un descens d'habitants a Palma, amb 4.439 persones manco. En canvi, els de nacionalitat espanyola sumaren 5.135 individus, com també ho feren les de països de la UE (1.496).
Son Gotleu, amb 920 individus manco que al gener de fa cinc anys, Pere Garau (635) i Nou Llevant (475) són els tres barris que presenten un descens més acusat de població, mentre que al mateix temps són alguns dels que registren una major densitat de població i presència de residents extracomunitaris.
Pèrdua d'habitants sud-americans i africans
El padró municipal de l'1 de gener mostra que durant l'any passat Palma va perdre principalment habitants sud-americans i, per primera vegada en els darrers anys, també africans. El descens més acusat es produeix entre residents de països sud-americans com Colòmbia (-741), Bolívia (-682) i Equador (-660). En total, en el darrer any han deixat Palma un total de 3.487 persones procedents del continent americà. Ara bé, la partida d'habitants africans també és significativa, amb un total de 1.016 manco, i sobretot de nigerians, marroquins i senegalesos.
En contraposició a això, a més dels nacionalitzats espanyols, han arribat a la ciutat majoritàriament italians (367) —molts ciutadans argentins tenen aquesta doble nacionalitat—, alemanys (287) i romanesos (260). Des de l'Ajuntament de Palma s'ha valorat que, amb aquestes dades i atenent també a les xifres de creixement dins el període 2010-2015, es pot considerar que "ens trobam dins d'una normalització de l'estructura poblacional, atès que les xifres s'han mantingut amb un creixement estable".
Creixement per residents espanyols i europeus
Davant la pèrdua de residents en els barris amb més densitat de població, n'hi ha d'altres que durant l'any passat han experiment un creixement però que s'explica per l'arribada d'individus espanyols i europeus. És el cas de Son Rapinya, amb 165 persones més i el 92% d'elles de nacionalitat espanyola; Son Ferriol, amb 146 habitants més i el 90% d'ells espanyols, i d'altres on l'augment prové d'individus de la Unió Europea, com Sant Agustí i el Terreno, on el percentatge d'aquest col·lectiu supera el 36%.
