1.386 famílies han estat desnonades durant la primera meitat de 2014 a les Balears

PalmaEl discurs oficial parla de recuperació econòmica, emperò els ciutadans estan a anys llum de qualsevol brot verd o de llum quimèrica al final del túnel. Ho demostren les xifres de desnonaments que ha proporcionat aquest dilluns la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca: 1.386 famílies han estat expulsades de ca seva entre el mes de gener i el mes de juny de 2014 a les Illes Balears perquè no podien fer front al pagament de la hipoteca. En l'àmbit estatal la xifra es dispara fins als més de 26.500 desnonats, que sumen 346.000 famílies desnonades des de l'esclat de la crisi econòmica, l'any 2008.

Una cinquantena de membres de la PAH s'han concentrat aquest dilluns dematí davant els jutjats de la Gerreria de Palma amb motiu del Dia internacional per un habitatge digne. Els activistes han demanat al jutge degà de Palma, Francisco Martínez Espinosa, que s'estengui fins al mes de maig de 2015 la moratòria de desnonaments que acabà al novembre.

La conseqüència de la lluita de la PAH ha estat la paralització de "més de 1.200 desallotjaments forçosos, el reallotjament de més de 1.200 persones, milers de dacions en pagament i lloguers socials, a més de la recollida d'1.400.000 signatures de suport a la ILP per la dació en pagament", asseguren.

En l'escrit que han registrat als jutjats, la PAH exposa el "conflicte social" entre les entitats financeres i les persones afectades que han desfermat les execucions hipotecàries. Igualment, posen l'accent en el rebuig de les entitats de la societat civil i d'organismes de drets humans pel que fa als desallotjaments forçosos, que han provocat casos tan absolutament llastimosos com el de Carmen, l'anciana de 85 anys que fou desnonada divendres a Madrid.

Per això sol·liciten que faciliti als jutges encarregats de les execucions hipotecàries les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, que el mes de març declarà il·legal el procediment d'execució hipotecària espanyol en el cas Aziz i la sentència Sánchez Morcillo contra BBVA, que a més dictà que són contraris a l'article 47 de la carta de Drets fonamentals de la UE, i la més recent sentència Monika Kusionava, perquè "puguin procedir a anul·lar els procediments d'execució hipotecària i, subsidiàriament, els suspenguin i plantegin qüestió prejudicial sobre la legislació vigent en matèria d'execució hipotecària".

Igualment, demanen a Martínez Espinosa que convoqui una junta de jutges per tractar la suspensió "immediata dels procediments d'execució hipotecària, atesa la vulneració constant dels articles 38 i 47 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea", que diuen que "en les polítiques de la Unió es garantirà un nivell elevat de protecció dels consumidors" i que els ciutadans de la UE tenen dret a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial.

De fet, des de la PAH consideren que els tribunals no poden aplicar una norma que ha estat considerada il·legal, ja que, en cas de ser així, s'estaria vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva que recull la Constitució Espanyola en l'article 24.1.

En aquest sentit, Patricia de Orfila, portaveu de la PAH Mallorca, ha acusat "els governs" de "continuar mirant "cap a una altra banda" durant la concentració davant els jutjats de la Gerreria de Palma i ha apuntat que, mentre la sagnia dels desnonaments no baixa, continua havent-hi una "inexistència d'un parc públic d'habitatges".

La d'aquest dilluns ha estat, han assegurat, la primera de les accions de la Setmana de lluita de les marxes de la dignitat, que han convocat manifestacions per a aquest dissabte, dia 29 de novembre, a totes les capitals de província. A Palma la convocatòria és a les 18 hores a la plaça de Cort.