Acord al Parlament per aprovar una llei que garantirà una mort digna

PalmaEl Parlament balear aprovarà en unes setmanes una llei de drets i garanties de la persona en el procés de morir. El text, que sorgeix d'un col·lectiu de professionals sanitaris i està consensuat per tots els grups, serà admès a tràmit dimarts en el ple i s'aprovarà en un següent ple. La norma, que no regula l'eutanàsia, sí que regula l'exercici dels drets de la persona durant el seu procés de morir, els deures del personal sanitari que atén aquests pacients, a més de les garanties que les institucions sanitàries estaran obligades a proporcionar respecte d'aquest procés.

Amb aquesta norma, se cerca garantir el respecte a la dignitat de la persona en el seu procés de morir; promocionar la llibertat, l'autonomia i la voluntat de la persona, d'acord amb els seus desitjos, preferències, creences o valors, com també la preservació de la seva intimitat i confidencialitat; garantir que el rebuig d'un tractament per voluntat de la persona, o la seva interrupció, no menyscabarà una atenció sociosanitària integral; establir el dret de totes les persones a rebre cures pal·liatives integrals i un adequat tractament de dolor i altres símptomes en el seu procés de morir; i evitar la discriminació en l'accés als serveis sanitaris en el seu procés de morir.

Un pic en vigor la llei, passades les eleccions, perquè se'n preveu l'aplicació tres mesos després de la seva aprovació, les persones que es trobin en el procés de morir o que afrontin decisions relacionades amb aquest procés tindran dret a rebre informació i a rebutjar-la de manera voluntària i lliure (hauran de designar una persona per rebre-la). També tindran dret a prendre decisions respecte de les intervencions sanitàries que els afectin i a rebutjar una intervenció proposada pels professionals sanitaris, encara que pugui posar en perill la seva vida. I podran revocar el consentiment informat respecte d'una intervenció concreta. També es regula el dret a fer la declaració de voluntat anticipada, en què s'indiqui l'abast de les actuacions mèdiques o d'altres de previstes per a casos en què no pugui expressar la seva voluntat. En aquesta declaració també es pot designar un representant.

Els mateixos drets es garantiran a les persones en situacions d'incapacitat, a través de tercers, o de pacients menors d'edat amb condicions específiques. En aquest cas, si estan emancipats i tenen 16 anys complerts, prestaran per ells mateixos el consentiment.

La llei estableix que totes les persones en situació terminal o d'agonia tenen dret a rebre cures pal·liatives integrals de qualitat i, si ho desitgen, tenen dret que se'ls proporcionin al domicili que designin. També tenen dret a rebre sedació en l'agonia, quan ho necessitin i estigui indicada. Tenen dret a la vegada que es preservi la seva intimitat personal i familiar i a la protecció de totes les dades relacionades amb la seva atenció sanitària. I tenen dret, finalment, a disposar d'acompanyament o a rebre suport espiritual.

Els professionals

El metge o metgessa responsable de cada pacient haurà de garantir el compliment del dret a la informació. I abans de proposar qualsevol intervenció sanitària a una persona en el procés de morir, s'ha d'assegurar que està clínicament indicada, elaborant el seu judici clínic respecte d'aquesta qüestió. Si aquest judici professional conclou en la indicació d'una intervenció sanitària, la sotmetrà al consentiment lliure i voluntari de la persona. Tots els professionals sanitaris implicats en l'atenció dels pacients tenen l'obligació de respectar els seus valors, creences i preferències en la presa de decisions clíniques. També tenen l'obligació de proporcionar informació sobre el dret a formular la declaració de voluntat anticipada a les persones que ho sol·licitin i a respectar els valors i instruccions contingudes. El metge o la metgessa responsable haurà de valorar si la persona que es troba sota atenció mèdica està en una situació d'incapacitat de fet que li impedeix decidir per ella mateixa. Si s'estableix aquesta situació, haurà de fer constar en la història clínica les dades de qui hagi d'actuar per la persona en situació d'incapacitat.

També serà el metge o metgessa responsable de cada pacient qui adequarà l'esforç terapèutic i evitarà l'obstinació terapèutica. Per obstinació terapèutica s'entén la situació en què una persona, que es troba en situació terminal o d'agonia i afectada per una malaltia greu i irreversible, se li inicien o mantenen mesures de suport vital i d'altres intervencions que només prolonguen la seva vida biològica, sense possibilitats reals de millora o recuperació. Aquestes mesures són susceptibles de limitació. La limitació s'haurà de justificar i es durà a terme tenint en compte el criteri professional de l'infermer o infermera responsable de les cures i requerirà l'opinió coincident amb la del metge o metgessa responsable, d'almenys, un altre metge o metgessa que participin en la seva atenció sanitària.

Les institucions

Per la seva banda, l'administració sanitària ha de garantir l'exercici dels drets d'aquesta llei. Els centres i institucions sanitàries i sociosanitàries facilitaran al ciutadà en el procés de morir l'acompanyament familiar i de la persona vinculada per una relació d'afectivitat. També garantiran, quan se'ls ho demani, l'accés de persones que els puguin proporcionar suport espiritual. A la vegada, donaran suport emocional i social i assistència a les persones cuidadores i famílies de pacients en el procés de morir. I prestaran una atenció en el dol a la família i a les persones cuidadores.

La llei deixa clar que es garantirà als pacients en procés de morir informació sobre el seu estat de salut i sobre els objectius de les cures pal·liatives que rebran durant el seu procés. També s'estableix que els centres i institucions sanitàries garantiran als pacients en situació terminal, que hagin de ser atesos en règim d'hospitalització, una habitació individual durant la seva estada i podran estar acompanyats permanentment per un familiar o persona propera.

Finalment, la norma compromet a la promoció de la participació de voluntariat en l'acompanyament del pacient, familiars o propers en el procés de morir, sempre que hi donin consentiment. També preveu la creació d'un comitè d'ètica assistencial de les Illes Balears, amb funcions d'assessorament en els casos de decisions clíniques que plantegen conflictes ètics. La llei incorpora un règim sancionador, obliga l'administració a elaborar, en el termini d'un any, un estudi sobre com moren els ciutadans de Balears, i compromet l'administració sanitària a procurar formació específica d'alta qualitat als seus professionals i a promoure les mesures necessàries per disposar en el Sistema Sanitari Públic del nombre i dotació adequats d'unitats de cures pal·liatives i equips de suport.