Manacor demana al seu batle que obri la redacció del Pla general a la participació ciutadana

ManacorLa tramitació del Pla General d'Ordenació Urbana de Manacor que duu a terme l'Ajuntament preocupa, i molt, els ciutadans. Tant és així que catorze entitats de la societat civil de Manacor han registrat una instància al Consistori per sol·licitar a l'equip de govern (MÉS-Esquerra, PSIB-PSOE, Volem) que compleixi amb el compromís electoral d'obrir la tramitació del planejament urbanístic del municipi a la ciutadania.

El Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, el col·lectiu de Dones de Llevant, l'Obra Cultural Balear, l'Associació de constructors de Manacor, la Plataforma en defensa dels camins públics i oberts, l'Associació 0-3 de Manacor, la Plataforma per l'Educació de Manacor, la delegació territorial de la patronal de la petita i mitjana empresa PIMEM, el grup de comerciants Manacoritza't, representants del grup d'enginyers de Manacor, l'entitat Manacor per a tots, la Plataforma en defensa del tren de Llevant, Xítxeros amb Empenta i l'Assemblea antipatriarcal de Manacor sol·liciten a l'equip de govern municipal que “atesa la transcendència del Pla General d'Ordenació Urbana per a la ciutat, per al futur de la ciutadania i la configuració de Manacor”, enceti un “procés participatiu per crear un espai de trobada i debat”, segons recull la instància registrada a l'Ajuntament.

Aquestes catorze entitats, que agrupen col·lectius molt diversos de la societat manacorina, recorden a MÉS-Esquerra, concretament, que “el grup polític que té la batlia es va comprometre de manera reiterada durant la campanya electoral a donar veu a la ciutadania i a facilitar espais de debat i de participació ciutadana i transparència amb relació als grans assumptes que afecten la ciutat”. De fet, el lema d'aquest partit fou durant la campanya el d''El poble comanda'.

Consideren que el Pla General d'Ordenació Urbana és un instrument de planificació que supera i va més enllà dels aspectes tècnics. A més, apunten en l'escrit registrat que “sobretot és una decisió política sobre el model de ciutat que volem no només per ara, sinó també amb una transcendent projecció de futur”. Per això mateix, creuen necessària la participació de les persones que “vivim i estimam” Manacor, les que hi tenen comerços o petites empreses i les persones de tota condició o circumstància.

“L'experiència ensenya que la capacitat transformadora que representa un Pla general ha donat els millors fruits a aquelles ciutats on s'ha aprovat després d'amplis processos de participació ciutadana”, afegeix la instància adreçada a l'equip de govern i, concretament, al regidor d'Urbanisme, Joan Llodrà.

Les catorze entitats signants d'aquesta petició, que fou registrada la setmana passada, asseguren que tenen confiança en la capacitat del nou equip de govern progressista “per dur a terme un canvi que representi una millora de la vida de les persones de Manacor”, per la qual cosa conclouen que l'inici d'aquest procés de participació amb relació al PGOU és una oportunitat per fer-ho. Per això pensen que “seria decebedor no ser convocades en un breu termini”.

Assignatura pendent, més de 30 anys després

La redacció i aprovació d'un Pla general de Manacor és el tema més calent que té en aquests moments l'Ajuntament damunt la taula i una assignatura pendent que s'arrossega des de fa més de 30 anys. De fet, Manacor es regeix encara per unes Normes Subsidiàries aprovades l'any 1980 i que han patit fins a 36 modificacions puntuals posteriors.

Tot i ser una promesa, durant els 12 anys de batlia d'Antoni Pastor, l'equip de govern es mostrà incapaç d'aprovar definitivament un nou planejament. Després d'un PGOU aprovat inicialment el 2007, que s'acabà descartant, el mandat anterior l'Ajuntament aprovà una nova revisió de Normes, la número 35, que reduïa el sostre de població dels 180.000 habitants als 84.000, sobretot reduint edificabilitat al centre de Manacor.

El mes de maig, just abans de les eleccions, l'aleshores regidora d'Urbanisme, Catalina Riera (El Pi), va presentar finalment un avançament d'un PGOU, un document inicial que a hores d'ara es desconeix si acabarà amb molts canvis o no.

El regidor d'Urbanisme, Joan Llodrà, va designar aquest estiu l'arquitecte Joan Pasqual com a responsable de la redacció del nou planejament municipal, que urgeix que sigui aprovat inicialment per poder evitar que els expedients de reclamacions d'indemnització per les zones verdes no acabin ofegant encara més els comptes públics.

Tanmateix, aquest es preveu que sigui un assumpte complex que posarà a prova el delicat equilibri de forces dins la sala de plens manacorina, ja que l'equip de govern ho fa actualment en minoria i, de fet, l'urbanisme ha estat un dels assumptes clau que va marcar les finalment frustrades negociacions amb El Pi i AIPC.

Municipis com Calvià, que també estan en fase de revisió dels seus planejaments urbanístics, han posat en marxa processos de participació ciutadana i fòrums de debat per implicar-hi els veïns i diferents col·lectius del municipi.