L'efecte Podem mostra els primers símptomes de desgast
La baixa participació en els seus processos interns i el desgavell de candidatures municipals evidencien la feblesa de la seva estructura
PalmaL'efecte Podem comença a evidenciar les primeres mostres de desgast amb vista a les eleccions del mes de maig, on pretén esdevenir clau per a la governabilitat a les principals institucions. De la mateixa manera que la formació de Pablo Iglesias irrompé a les Illes a la vegada que a la resta de l'Estat, com a tercera força a les eleccions europees, també està patint ara un mateix desgast. A Balears s'observa això en la baixa participació en els seus processos interns i en el desgavell a l'hora de configurar candidatures per a les municipals. Una situació que es pot explicar per la feblesa de la seva estructura, ja que es tracta d'una formació que no tenia cap tipus d'organització a Balears ara fa just un any.
El secretari general i candidat a la presidència del Govern, Alberto Jarabo, rebaixava la setmana passada les expectatives electorals de la seva formació a Balears, abans de conèixer-se els resultats de les primàries, i admetia que es va diluint la idea que Podem irrompi "de manera desbordant" el proper 24 de maig. També va afirmar que no poden aspirar a ser la primera força, encara que això –superar el PP– no ha estat en cap moment en el seu horitzó. En qualsevol cas, setmanes abans reivindicava que Podem era ja "el principal partit de l'oposició" i, per tant, alternativa als populars.
Podem Illes Balears ja té en Jarabo el seu líder i candidat, i també té elegides les seves direccions autonòmiques i insulars, i configurades les respectives llistes al Parlament i als consells insulars. Però això no implica que ja disposi de prou estructura i, en aquests processos que s'han hagut de fer en poc més de dos mesos, ha acabat patint un desgast i mostrant les mancances de la seva recent organització. La participació a les primàries per triar els candidats va ser del 19% (1.987 vots), mentre que fa només un mes i mig, per triar la primera direcció a Balears, va ser del 36%.
Un "cert cansament"
El mateix Jarabo admet que això és un motiu de preocupació i que existeix "un cert cansament entre els nostres inscrits per tanta votació que hem fet darrerament". Tanmateix, les primàries han servit per mostrar que és la direcció la que controla els processos participatius, i les candidatures oficialistes que s'havien proposat des del consell ciutadà autonòmic han copat els primers llocs a totes les llistes, sense deixar marge als que s'hi presentaven per lliure. A l'hora de triar els caps de llista és on la direcció ha rebut més contestació. Sent l'únic candidat, Jarabo només obtingué el 46,6% dels vots, mentre que el candidat oficialista al Consell de Mallorca, Jesús Joan Jurado, guanyà el seu contrincant per menys d'un punt de diferència.
La decisió de la direcció estatal de no presentar-se amb la marca electoral de Podem als comicis municipals, per no desgastar-la, ha mostrat les mancances d'organització, i més encara a Balears, on l'hegemonia del PP fa que l'alternativa d'esquerres necessiti articular-se a través de coalicions. S'ha donat llibertat per a la configuració de llistes, en principi imposant una sèrie de condicions des de la direcció, però en els municipis Podem no té fins ara representants orgànics, sinó només aquells que s'han organitzat de manera assembleària a partir dels cercles. El resultat ha estat tan heterogeni que deixa una sensació de desgavell i de confusió entre l'electorat.
'Caucus' per al programa
A Palma s'ha optat per crear un partit instrumental, Som Palma, en aquest cas amb el suport de la direcció –el secretari general, Carlos Saura, serà el número tres de la llista autonòmica– i membres representatius encapçalant la llista a Cort. Aquí es va descartar cap tipus de coalició amb Guanyem, per considerar que al darrere hi havia Esquerra Unida, però Podem sí que es presenta conjuntament amb aquesta plataforma en altres municipis, i a Eivissa fins i tot ho faran així al consell insular. A Sóller finalment no ha estat possible una coalició on hi havia el PSIB, però sí que es farà així a Pollença. I a tot això, la direcció es planteja desvincular-se d'algunes candidatures on hi són els seus, com en el cas de Calvià.
Enmig d'aquesta situació, la formació ha d'acabar de tancar el seu programa electoral, un procés amb el qual vol intentar recuperar la seva força de participació. Dissabte passat dugué a terme per això a Palma el seu primer 'Caucus Ciutadà Podem Illes Balears', una trobada oberta per debatre els principals eixos programàtics. Durant aquest mes d'abril n'hi haurà d'altres a la Part Forana de Mallorca i també a Menorca i Eivissa. La intenció original de la direcció era que el programa electoral també se sotmetés a la votació dels seus inscrits.
