Lliçons a Podem

PalmaCansa que et diguin constantment com ho has de fer. Cansa que només se't dirigeixin per donar-te lliçons. I cansa, sobretot, quan veus que, en realitat, no et volen ajudar sinó només deixar constància que no en saps o que no ho fas bé. Quan veus que l'envestida a Podem es converteix en l'esport nacional, és lògic que et rebotis. Aquest dimarts he entès a Jarabo rebel·lant-se contra Jaume Font.

Després ja no l'he entès més. No l'he entès quan no ha contestat amb la mateixa contundència als seus socis del PSIB, quan no ha replicat ni una de les crítiques que li han plogut aquest dimarts per haver receptat una medicina que ell no ha pres. No es pot anar per la vida dient als altres que no poden nomenar familiars quan l'únic nomenament fet a proposta de Podem resulta que és un familiar. Si Podem no n'havia de deixar passar ni una, hauria d'haver assumit abans que a ell tampoc n'hi deixarien passar ni una. Mentre Podem mantingui a Toll-Messías com a síndic sense donar una explicació convincent serà com els altres.

Podem té sentit perquè és nou i fresc, perquè promet fer les coses de forma diferent. Si ha de ser com els altres no té massa sentit. Ja existeix Esquerra Unida o MÉS, per exemple. Segurament estarem d'acord que la credibilitat de Podem no s'hauria erosionat tant si Toll-Messías no fos síndic de comptes. Per tant, la solució sembla fàcil. No basta amb anunciar, com ha fet Jarabo, que s'ha de fer un reconeixement d'errors conjunt. El reconeixement d'errors l'ha de fer Podem amb fets si vol continuar sent diferent.

Font té raó en una cosa: la única majoria possible al Parlament és aquesta. Podem pot fer el mateix que fins ara, però ningú entendria que conformàs una nova majoria amb el PP. No tenim remei. Sempre que parlem de Podem acabem dient-los que han de fer. Segurament perquè encara els tenim per nous, perquè ens semblen porosos o perquè ells s'hi donen des del moment que també diuen a la resta que han de fer. Segurament no ho fem amb els altres perquè assumim que no tenen salvació.

Ens fixem en el peu embenat de Jarabo i no en si Xelo Huertas estrena sabates o vestit pagat amb el permís de Podem. Ens fixem en què diu Jarabo i no en quina llengua ho diu. L'he entès quan ha parlat en castellà al ple, però l'hauria entès més si ell i els seus companys haguessin alternat les dues llengües al Parlament des del primer dia, com fa Pericay. Que Jarabo i els seus canviïn de llengua d'un dia per l'altre no deu ser casual. I el perquè més fàcil deu tenir a veure amb la proximitat electoral.

La proximitat electoral també podria explicar l'abstenció del PP a l'hora de demanar el cap de Fernández-Terrés. Supòs que al PP de Madrid no li deu convenir que el seu partit a les Illes voti amb Podem cada dues setmanes si vol mantenir que aquesta formació és el dimoni banyut. Al PP balear tampoc li cal votar amb Podem per poder assenyalar a la divisió del Pacte.

Veiem als socis del Pacte enfrontats al Parlament fins i tot abans de la campanya electoral. Costa de veure una fase més de desmarcament sense arribar a la ruptura. A vegades pens que no hi ha massa diferència entre la situació actual del Pacte i la ruptura. Igualment s'hauria de negociar tot. Però fa la sensació que el pitjor per a Podem i per al Pacte no serà la campanya sinó els resultats. M'intriga saber que farà Podem a Balears si el PSOE i Ciudadanos pacten per governar l'Estat.