PROCÉS INTERN

Isern vs Gijón, la batalla en cinc claus:

L'exbatle de Palma i qui fora el seu número dos a Cort s'enfrontaran per encapçalar la candidatura al Congrés dels Diputats del PP balear

L'anunci de l'exbatle de Palma Mateu Isern i del qui fora el seu tinent de batle, Álvaro Gijón, de formalitzar la candidatura per ser caps de cartell del PP balear a les properes generals provocarà una situació insòlita en un partit poc acostumat a les votacions. El PP haurà de triar en una votació el 4 de novembre qui és el seu candidat al Congrés dels Diputats per Balears.

1. La candidatura és cosa de dos
Tot i que es poden presentar altres candidats entre el 26 i el 30 d'octubre, tot fa pensar que l'elecció del candidat del PP al Congrés per Balears estarà entre Isern i Gijón. Això sempre que no hi hagi un pacte abans, una situació ara poc probable tenint en compte la divisió interna que viu el PP balear. La tria entre almenys dos candidats no s'havia produït mai i el PP, en lloc d'evitar-ho com en altres ocasions, ha ideat un sistema per fer-ho possible. Que Gènova no intervengui i deixi fer fa que aspirants com Isabel Borrego perdin opcions. Que no es prevegi un pacte fa que Miquel Ramis també les perdi.

2. Isern parteix amb avantatge
Si el PP ha d'arribar a fer una votació per elegir el candidat, aquesta es farà el 4 de novembre. Qui haurà de triar és la junta insular del PP de Mallorca, perquè el cap de llista al Congrés és sempre de Mallorca. Aquest òrgan, que no se solia reunir gaire i manco per això, està format per 160 persones i l'integren els presidents de les juntes locals, batles, diputats, consellers insulars i altres dirigents. Segons càlculs interns, la representació de la Part Forana en aquesta junta pot arribar a ser del 80%. Aquesta situació dóna cert avantatge a Isern, perquè té el suport dels crítics del partit, que tenen el seu major pes a la Part Forana. Gijón, en canvi, controlaria Palma i podria sumar suports de municipis no alineats amb els crítics, així com de càrrecs.

3. Els llocs de sortida van cercats
La disputa entre dos aspirants que no són ara diputats a Madrid provoca que l'anterior cap de llista, Miquel Ramis, quedi gairebé sense opcions de llocs de sortida. A més, les males previsions electorals del PP provoquen que només tinguin opcions els tres primers de la llista, quan fins ara la formació tenia cinc diputats. Tenint en compte aquestes previsions, si fins ara tres parlamentaris eren de Mallorca, després del 20-D només n'hi hauria un, el cap de llista. El número dos serà d'Eivissa i el tres, de Menorca, com sempre. Ramis previsiblement optarà per anar a la candidatura al Senat per Mallorca.

4. Un avançament del Congrés
És fàcil veure darrere de les candidatures d'Isern i de Gijón un avançament del que es podria veure en el congrés del PP balear, que s'ha de fer a principis de l'any vinent. Isern té l'aval del sector crític del partit i Gijón el dels 'rodriguistes' i el del sector més oficialista. Es preveu que en el congrés es reprodueixin els bàndols, però no es podran extrapolar els resultats que es produeixin ara, perquè en l'elecció del cap de llista no participaran ni Menorca ni Eivissa i, a més, es produirà en un òrgan amb forta presència de la Part Forana, una presència que es dilueix en un congrés on voten els militants de tot el partit a Balears.

5. Dues setmanes de cursa
Les incògnites al voltant de les candidatures del PP al Congrés i al Senat es resoldran en dues setmanes. Dia 26 d'octubre s'obrirà el període de presentació de candidatures, que a Menorca es tancarà el 28 d'octubre, a Mallorca el 30 d'octubre i a Eivissa el 4 de novembre. Menorca elegirà els seus candidats el 28 d'octubre; en el cas de Mallorca, la junta insular per elegir els candidats es reunirà el 4 de novembre, i a Eivissa es farà el 5 de novembre. De la candidatura al Congrés, Mallorca elegirà el primer, el quart i el cinquè; Eivissa i Formentera, el segon i el sisè; i Menorca, el tercer i el setè. El vuitè serà per a les Noves Generacions. Pel que fa al Senat, Mallorca tria dos candidats, un Eivissa i Formentera i un Menorca. Les candidatures hauran de ser paritàries en una proporció de 60-40.