Les bonificacions fiscals del REB minvaran el finançament balear

PalmaLes bonificacions fiscals que ha aprovat el Consell de Ministres per a empreses i autònoms que inverteixin els seus beneficis a Balears suposaran un estalvi fiscal per a aquests d'entre 115 i 130 milions d'euros anuals, una quantitat que també deixarà d'ingressar l'administració. El fet que la bonificació afecti l'IRPF (també l'impost de societat i l'impost de la renda dels no residents) provocarà una minva en el finançament autonòmic de Balears, perquè una part del que reben les comunitats és el 50% de la recaptació d'aquest impost al seu territori. Amb tot, el Govern preveu que aquesta minva sigui mínima i es compensi amb una major recaptació vinculada al creixement econòmic. Així ho ha reconegut el conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí, en una compareixença posterior al Consell de Govern, en la qual ha detallat qüestions relatives a les mesures fiscals que han d'entrar en vigor l'any vinent i que ara s'incorporaran a la Llei del Règim Especial Balear, una norma de l'any 1998 per compensar els desavantatges derivats de la insularitat.

L'anomenada reserva per a inversions que s'inclourà en el REB suposa deixar sense tributació (d'impost de societats, IRPF i impost de la renda dels no residents) entre el 65% i el 75% dels beneficis obtinguts a les Balears per les empreses i autònoms que es destinin a inversions a les Illes, amb un límit màxim de 200.000 euros d'impost a pagar, cada tres anys. Així, per exemple, un restaurant amb un benefici en l'exercici de 80.000 euros que n'inverteix 60.000 euros a rehabilitar un local, adquirir maquinària, mobiliari i instal·lacions per obrir un nou restaurant, pagaria 20.000 euros d'impost de societats (el 25% sobre el benefici) i, en canvi, amb la reserva d'inversions pagaria 8.750 euros per l'impost de societats i se n'estalviaria 11.250.

Marí ha apuntat que aquesta reserva d'inversions ja funciona a Canàries, però ha deixat clar que el règim fiscal canari és molt més ampli. Projectant aquesta reserva d'inversions de Canàries a Balears, el Govern apunta que la mesura pot tenir un impacte d'entre 115 i 130 milions d'euros i que pot afavorir unes 3.700 empreses i més de mil autònoms. Amb tot, considera que per les característiques de Balears i de les seves societats, l'afectació pot ser major tant pel que fa a beneficiaris com a volum econòmic. I apunta a un 10% de les 42.943 empreses que paguen l'impost de societats i dels 43.616 declarants de l'IRPF susceptibles de beneficiar-se'n. L'experiència canària també serveix a l'Executiu per pronosticar que a mitjan i llarg termini la mesura provocarà una millora en la balança fiscal de Balears amb l'Estat, que ara és desfavorable per a les Illes en 1.600 milions i que ara es milloraria per la part dels ingressos.

Marí es justifica

El conseller ha aprofitat per contestar algunes de les primeres crítiques llançades contra la mesura. Considera que hi ha marge per aprovar la modificació del REB (són tres articles nous a la llei actual) abans que es dissolguin les Corts per convocar les eleccions generals, previsiblement al novembre. Tot i que la mesura s'aprova 24 dies abans de les eleccions autonòmiques, defensa que si es fa ara és perquè la situació econòmica no permetia fer-ho abans i perquè és ara quan han cristal·litzat les negociacions amb l'Estat. “El Govern hauria preferit abaixar els imposts el primer any”, ha apuntat.

Malgrat que l'informe de la Universitat xifràs el cost de la insularitat en 9.000 milions anuals, Marí ha aclarit que l'informe mateix no preveu compensar-ho tot. Però sí que ha reconegut que el REB té recorregut més enllà de la reforma d'ara, sobretot en aspectes econòmics per compensar la insularitat en el transport de viatgers o de mercaderies. Considera, per exemple, que la subvenció al transport de mercaderies està massa limitada o que la bonificació estatal al transport de passatgers (que en el transport marítim és del 35%) s'hauria de millorar i consolidar. Però defensa que la introducció de mesures fiscals suposa una passa qualitativa. “Teníem una oportunitat i l'havíem d'agafar”, ha dit, per justificar que la proposta no s'hagi debatut al Parlament, com ell s'hi havia compromès. Al·lega, malgrat això, que la iniciativa respon a una reivindicació de l'empresariat plasmada en el Fòrum Balears Competitiva on, segons ell, es va convidar els partits.

I assegura que l'acord actual no suposa renunciar a reclamar políticament i “jurídicament” les inversions estatutàries que no han arribat com fixava l'Estatut els darrers set anys. Amb tot, ha afirmat que no havien de suposar 400 milions anuals, sinó la diferència entre la inversió de l'Estat a Balears i la mitjana d'inversió de l'Estat a les autonomies i això, per exemple, hauria suposat uns 77 milions més l'any 2013. En total, segons ell, arribaren 337 milions entre el 2008 i el 2010. Tot i això, el conseller ha deixat clar que reclamar “jurídicament” no vol dir fer-ho “judicialment” i s'ha mostrat partidari de no obrir un litigi amb l'Estat abans que aquest acabi de complir sentències com la que l'obliga a transferir a Balears els doblers dels antics convenis de carreteres, dels quals encara queden més de 200 milions per liquidar.

L'oposició ho critica

A pesar de les justificacions del Govern, l'oposició continua considerant totalment insuficient la mesura. La candidata socialista Francina Armengol l'ha valorada de “poc ambiciosa” i ha advertit que “no es tractava de cercar incentius fiscals per als empresaris, sinó que l'Estat compensi d'una vegada els desavantatges que té la insularitat”. La líder del PSIB entén que s'haurien d'incloure “millores en el preu del transport de persones i mercaderies perquè és molt més car que a la Península, un règim energètic perquè puguem tenir energia a preu més assequible i ser més competitius, i tota una sèrie d'inversions de l'Estat a través d'un fons d'insularitat”. En la mateixa línia, el candidat de MÉS, Biel Barceló, ha advertit que “qualsevol desgravació fiscal que beneficiï les empreses balears és positiva; ara bé, això no és el nou REB que esperaven i que necessiten les Illes Balears”. El d'El Pi, Jaume Font, ha assegurat que la reforma del REB “és una cortina de fum electoralista, amb un impacte molt reduït”, ha afegit que “no resol el greu problema dels costos derivats de la insularitat” i ha sentenciat que “un règim fiscal que no ajuda tots els ciutadans és sectari i elitista”. Podem també l'ha titllat de “mesura electoralista i de venda de fum”. I Guanyem l'ha qualificat “d'electoralista”.