Els rellotges són sovint un objectiu prioritari dels lladres, sobretot de furtadors especialitzats que saben diferenciar un Rolex original d'un de fals només amb mirar-lo. De fet, els rellotges són el cinquè objecte més robat a Barcelona. Els robatoris amb violència i intimidació d'aquests accessoris –ho solen ser perquè una estrebada de la corretja ja es considera violència– representen el 8,8% del total registrat a la ciutat. L'any passat a la capital catalana n'hi va haver més d'un miler, gairebé tres cada dia. Un robatori recent demostra a la perfecció el modus operandi que fan servir els lladres.

El barri del Bon Pastor de Barcelona encara està commocionat per un crim que va sacsejar el veïnat fa cinc dies. En Pepe, un home amb problemes de mobilitat i respiratoris, presumptament va apunyalar un jove que li havia robat una cadena i el lladre va acabar morint. L'home ja ha ingressat a presó provisional, una decisió judicial que ha indignat part del barri, que justifica que va ser legítima defensa i que denuncia que en Pepe es troba en un delicat estat de salut.

El seu símbol és el d'un lleó. Van néixer als anys 90 pels carrers de Glasgow. Primer, es dedicaven al petit delicte, a la delinqüència local, però van entrar en el món del tràfic de drogues i van evolucionar. Tant, que van sortir d'Escòcia i es van convertir en un càrtel transnacional de la droga, amb ramificacions a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àsia. Es diuen els Lyons i un operatiu de la Guàrdia Civil ha escapçat la seva presència a Catalunya, a Espanya i al món.

Aiguats, ventades, problemes a Rodalies... L'inici d'any per a Imma Solé com a subdirectora de Protecció Civil ha sigut intens. Atén l'ARA des del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, un espai on ha passat hores i hores tancada gestionant emergències.

La Guàrdia Civil cada cop té menys hipòtesis sobre la taula per intentar saber per què van xocar dos trens a Adamuz, a la província de Còrdova, el 18 de gener, fet que va causar 46 víctimes mortals. De fet, ara la policia espanyola pràcticament només investiga una de les hipòtesis: un trencament de la via hauria provocat un descarrilament d'un tren Iryo que circulava en direcció a Madrid i que va xocar contra un tren Alvia que en aquell moment rodava pel sentit contrari de la marxa.

Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest diumenge al migdia un home d'uns 60 anys per matar-ne un altre al barri del Bon Pastor de Barcelona. La víctima, un noi jove, va morir per una ferida d'arma blanca al pit. Els fets van tenir lloc al carrer a plena llum del dia, però no s'emmarquen en una baralla, sinó en un robatori en el qual la víctima va ser, presumptament, l'autor de l'apunyalament.

Cada any passen pel port d'Algesires més de 3 milions de contenidors. També centenars de milers de camions. L'encarregat de controlar tot aquest material és Lisardo Capote, responsable del Servei de Vigilància Duanera (SVA) al Camp de Gibraltar. Ell lidera la lluita contra el narcotràfic i el blanqueig de capital al sud d'Espanya: la costa africana està a només 14 quilòmetres de la península Ibèrica.

Les ones virulentes colpegen l’espigó. És negra nit. Una nit plujosa i freda d’hivern. Al Bar del Chechu, a l’entrada del port de Barbate, joves i veterans desafien el temporal fumant i escurant la cervesa. La majoria ja no viuen de la mar, però la mar els crida. Un cotxe de la Guàrdia Civil passa lentament per davant del bar. Mirades de desconfiança dels uns i els altres. Poques hores després, a l’alba, la policia tornarà al recinte portuari. Una narcollanxa s’hi ha refugiat una estona per evitar el sacseig rabiüt de l’aigua. Les gomes dels narcotraficants busquen refugi als ports de la zona mentre esperen el seu moment.

L'antic moll al riu Barbate és un cementiri de fustes macerades pel temps. Les barcasses enfonsades sota l'aigua verdosa contrasten amb les façanes blanques de les cases reclamant una capa de pintura. L'asfalt està ple de solcs i esquerdes. A Barbate no hi ha transport públic. El teatre està en ruïnes. Els parcs, abandonats. Les instal·lacions esportives s'inunden quan plou. "Tenim un retard endèmic de 15 o 20 anys", assumeix l'alcalde del municipi, Miguel Molina.

Recorrent-la en cotxe, des dels accessos fins a les principals avingudes, Marbella té allò de ser una ciutat que podria ser moltes altres ciutats. Més ben dit, qualsevol altra ciutat massificada de la Costa Daurada, de la Costa Brava, de la Costa Blava o de la mateixa Costa del Sol de la qual és emblema. Els edificis més alts són hotels i no oficines, els blocs d’apartaments, també imponents, tenen piscines comunitàries, i les muntanyes que queden a l’horitzó estan plenes de punts blancs; edificis que han destrossat el paisatge natural. Però si t’endinses en les carreteres que desfilen entre les muntanyes veus que no són xalets ni cases velles: hi ha moltes mansions, complexos, clubs de tenis i camps de golf exclusius. Les creus sanitàries van acompanyades de cartells que diuen “arzt” i “apotheke”, i no “doctor” o “farmàcia”. Les tanques publicitàries són en anglès i anuncien clíniques privades, la majoria per fer-se retocs estètics, per tractar la baixa fertilitat o la falta de cabells, i estan adreçats a un públic d’una certa edat que no vol –o almenys vol dissimular– fer-se gran.

La primera escena de la pel·lícula s'ubica en una piscina enorme en forma de guitarra envoltada de para-sols, palmeres, cambrers servint còctels tropicals a banyistes que floten de tranquil·litat. Sona una cançó –de les animades– de Julio Iglesias i alguns ballen. La càmera avança lentament fins a fixar-se en una taula concreta. S’hi asseuen dos homes amb posat seriós. Un d'ells és un advocat reconegut a la zona. L’altre és el client, un narcotraficant poderós. Parlen de droga. El cinema ha repetit aquesta escena en desenes de pel·lícules de mafiosos, des de Scarface fins a El padrí. Però aquesta escena és real i la va viure un advocat a l'hotel Hard Rock de Puerto Banús fa uns mesos. Ara és un dia qualsevol de gener i l'hotel està pràcticament buit. A fora plou i tres estrangeres caminen amb barnús pel hall. Hi ha una recepció per a vips i una per a gent normal. S'hi exposen jaquetes de Michael Jackson i guitarres de Jimi Hendrix.

"Digueu-li a qui us hagi enviat que la pròxima vegada li tallaré el coll". La "pròxima vegada" els tres sicaris van encastar una cinquantena de bales sobre Catherine Isabelle Castagna i el seu marit, Jacques René Grangeon. Al clan de Lió no li va agradar l'amenaça de Castagna i van abatre el matrimoni al seu luxós xalet de la urbanització de Las Lomas de Marbella. 50 bales pels 500 milions de pessetes que Castagna i Grangeon els devien per haver perdut una partida d'haixix. Una bala per cada 10 milions (60.000 euros). El clan lionès s'acabava d'instal·lar feia pocs mesos a la Costa del Sol per controlar la ruta entre el Marroc i França i no estaven per romanços. Era la tardor del 1996.

Arriba a tota velocitat un Lamborghini taronja. És llampant i fa un soroll eixordador. Aparca davant teu i en baixa un noi jove, amb un tupè ros clenxinat i amb uns bíceps treballats, vestit amb un polo Gucci de més de 1.000 euros, una aparença que completa amb un anell d’or i un rellotge Rolex. Fa temps que el segueixes a les xarxes socials i admires els diners que guanya i amb què se’ls gasta. Els cotxes, les cases, els outfits, les joies. Enveges els seus viatges pel món. Colòmbia, Costa Rica, els Emirats Àrabs, el Japó. Fa temps que fas cas dels seus consells per invertir, per ser un guanyador. Què és triomfar si no és el que fa ell? Fins i tot destines alguns dels pocs diners que tens per gaudir del privilegi de tenir-lo unes hores només per a tu, perquè t’expliqui com s’ho ha fet. Baixa del cotxe i et diu crac. I, automàticament, et sents un crac. Et fascina. T’abdueix. Et captiva. T’enamora.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un jove que feia més de tres anys que buscaven. Té 24 anys i, segons ha pogut saber l'ARA, el passat dimarts va quedar arrestat per haver comès fins a onze actes d'exhibicionisme i tocaments a dones al metro de Barcelona. Després de passar a disposició judicial, pesa sobre ell una prohibició d'acostar-se al metro que durarà mentre no sigui jutjat.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han iniciat aquest dilluns al matí un operatiu contra una màfia de la droga instal·lada a Catalunya. La policia, després d'una investigació coordinada per l'Europol, busca desmembrar una banda d'origen turc dedicada al tràfic de marihuana i cocaïna, però que també traficava amb armes, segons fonts consultades per l'ARA. Els cosos policials han practicat fins a 19 detencions, 14 de les quals a Catalunya.

Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat acusats dels delictes de maltractaments habituals, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nen de poc més d'un mes de vida, que ha quedat sota la tutela de la Generalitat. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres va passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona. El magistrat els va enviar a presó provisional sense fiança, segons ha explicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"Té una professora per a tu per ensenyar-te a parlar rus. Ella té 2x8 anys i no és rossa. Les lliçons són gratuïtes i pots tenir la primera avui si truques". És un missatge de Jean-Luc Brunel a Jeffrey Epstein l'1 d'abril del 2005. El missatge l'anota en una agenda una de les persones que treballava llavors per al magnat nord-americà. Brunel era director d'una agència de models francesa i va suïcidar-se l'any 2022 quan esperava ser jutjat per violació de menors. Llavors, quan deixa aquest encàrrec telefònic, era íntim d'Epstein i s'havia convertit en un dels seus principals proxenetes: no només li proporcionava models, sinó també noies menors d'edat. I ho feia amb la impunitat de poder deixar un missatge telefònic com aquest, deixant rastre per escrit. De fet, als documents desclassificats per part del departament de Justícia dels Estats Units hi ha centenars d'anotacions que els empleats d'Epstein feien de les trucades que rebia i no podia atendre. Algunes molt explícites. Tanmateix, ningú va fer res.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'un home de 37 anys aquesta passada nit a Badalona. Segons fonts consultades per l'ARA, l'home hauria mort en un tiroteig dintre d'un bar musical de la ciutat. Al voltant de la una de la matinada la policia catalana ha rebut un avís en què s'informava d'una persona ferida de gravetat en un local. Els agents s'han desplaçat fins al lloc dels fets juntament amb una ambulància i tot i que els tècnics del SEM han intentat reanimar l'home, no han pogut fer res per salvar-li la vida.

Els Mossos d'Esquadra estan pràcticament convençuts que la mort de James Gracey, el jove nord-americà de 20 anys que va desaparèixer dimecres a Barcelona, va ser accidental. La policia catalana va trobar aquest dijous a la tarda el seu cos sense vida submergit al mar després d'un dia de cerca. Ara, la policia ha trobat unes càmeres de seguretat que van gravar el jove caminant erràticament just al final de la platja del Somorrostro, en un terra encimentat que marca l'inici del Port Olímpic, a tocar del mar. Les càmeres capten que el jove està sol i cau accidentalment al mar.

Els Mossos d'Esquadra han trobat aquest dijous el cos sense vida de James Gracey, un jove nord-americà de 20 anys que va desaparèixer dimecres a Barcelona. La policia ha localitzat el cadàver a la zona del Somorrostro. El noi, estudiant de la Universitat d'Alabama, va ser vist per última vegada dimecres a la matinada en una discoteca de la Vila Olímpica. Aquest dijous al matí, la policia ha trobat el seu moneder surant a l'aigua. En aquesta zona del Front Marítim també hi han trobat algunes peces de roba, com uns calçotets, que estan revisant si podrien ser del desaparegut. Finalment, el cos ha aparegut al fons del mar.