Josep Maria Pujol Artigas (Rubí, 1934) és un històric de la indústria de l’automoció, un sector que a Europa viu un dels seus pitjors moments en dècades, amenaçat pels canvis tecnològics i l’abordatge dels fabricants xinesos. Provinent d’una família conservadora i mal estudiant, Pujol va trobar el seu lloc quan va obrir un taller de cables per a cotxes amb tan sols 14 anys, gràcies a l’ajuda del seu pare. Avui aquell petit taller és Ficosa. En aquesta entrevista repassem la història personal de Pujol, que va passar de no acabar l’escola a aixecar el que avui és un grup que fabrica components per a l’automòbil i que factura prop de 1.400 milions d’euros. I també avaluem el futur del sector de l'automoció, espina dorsal de la indústria europea i avui amenaçat per la Xina. Durant tota l’entrevista, Pujol no deixarà de sostenir una pipa, objecte que l’acompanya des de fa set dècades.

Pepe Raventós (Barcelona, 1974) té les idees molt clares. Potser perquè ha viscut als Estats Units, o potser perquè li ve de família: als anys 80 el seu avi va decidir trencar amb Codorniu, l’empresa familiar, i fundar el seu propi celler, Raventós i Blanc. El 2012, aquest celler va decidir sortir de la DO Cava, la qual veien desprestigiada. En els anys posteriors altres cellers van seguir els mateixos passos, tot i que amb fórmules diferents. Ara, Pepe Raventós malda per crear una nova DO que aglutini tots els productors de qualitat que té el Penedès. Viu el territori amb passió: “El gran error del cava va ser oblidar la part agrícola, i aquest és l’èxit de França”, afirma. I proclama, convençut: “Tenim una oportunitat increïble”.

La pujada excepcional dels tipus d’interès en general, i de l’Euríbor en particular, té un efecte directe sobre les hipoteques que ja es pot quantificar: els primers vuit mesos de l’any el preu dels crèdits per comprar un habitatge s'ha disparat un 41%. En concret, les hipoteques que es van firmar a l’agost tenien un tipus d’interès mitjà del 2,033%, mentre que al gener era de l’1,439%. 

El lector probablement recorda el dia en què José Montilla, aleshores president de la Generalitat, va anar a Madrid i va alertar de la “desafecció” i del risc d’un “allunyament irreversible” dels catalans envers Espanya. L’endemà d’aquell capítol, tan llunyà que sembla ara del juràssic, l’Íbex-35 tancava en el moment més àlgid de la seva història: 15.945,7 punts. Estàvem a l’avantsala de la Gran Recessió, que començaria en qüestió de mesos. 

Ha sigut una de les notícies de l'any al sector de les start-ups catalanes: Kantox, l’eterna promesa del fintech barceloní, ha fet el salt de ser adquirida per un gran banc. El comprador ha sigut el francès BNP Paribas, que ha pagat 120 milions per comprar el 85% que encara no controlava de la companyia, nascuda el 2011 a Barcelona (tot i que amb seu social a Londres). Els grans guanyadors, a banda dels fundadors, són els fons francesos Partech i Eurazeo (tenien un 23% del capital cadascun) i els fons de Luis Martín de Cabiedes i de Javier Santiso (Mundi Ventures), amb aproximadament un 6% cadascun.

Moviments accionarials a Olive Partners, l’empresa que agrupa els embotelladors ibèrics de Coca-Cola. Jaime Castellanos n’ha abandonat l’accionariat, tal com ha pogut confirmar aquest diari. Fins ara, Castellanos (que, tot i ser basc, és un dels noms propis més importants de l’empresariat madrileny) era propietari d’una mica menys de l’1% del capital del grup i també ocupava una cadira al consell d’administració. El principal accionista d’aquesta companyia és la catalana Cobega, que ja en controla més del 56% del capital.  

Els beneficis caiguts del cel de la banca podrien tenir els dies comptats. El Banc Central Europeu prepara una rectificació que evitarà que les entitats financeres de tot el continent guanyin milers de milions amb els diners que el BCE els va entregar en els pitjors moments de la pandèmia per evitar que l’economia s’esfondrés.

La temptació hi és. En el moment en què s’havien de presentar els pressupostos de la Generalitat, Junts per Catalunya ha sortit del Govern i, en conseqüència, el conseller d’Economia, Jaume Giró, abandona el càrrec i els pressupostos que estava elaborant es queden a mig camí. A la nova consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, se li planteja ara, per tant, un repte difícil: elaborar uns nous pressupostos (aquesta és la part senzilla: hi ha temps per fer-los) i trobar suports parlamentaris per aprovar-los. Aquí és on es complica l'assumpte.

"La qualitat democràtica es mesura també amb el tracte que dispensem a la nostra gent gran". Així defensava dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que les pensions pugin un 8,5%, segons els càlculs del govern (és una xifra estimada que s’acabarà de concretar quan es conegui la dada d’inflació del novembre). "No volem que els nostres avis vegin empitjorada la seva situació per l’increment del cost de la vida", va afegir.

Aquest estiu, mentre el món tecnològic es distreia veient com Twitter intentava forçar Elon Musk a executar la compra de la companyia, un cas molt similar estava tenint lloc als mateixos tribunals de Delaware, als Estats Units. En aquesta ocasió, els protagonistes són una empresa catalana, Reby, i un fons canadenc, SOL Global Investments.

El debat sobre quin paper ha de tenir la iniciativa privada en l’espai públic acaba de rebre una nova sacsejada amb l’aparició de Catalunya Sense Límits, un nou think tank que pretén defensar els valors del sector privat i la seva col·laboració amb l’administració. “Darrerament, s’ha anat perdent la força de la iniciativa privada a la societat catalana i en els debats públics hi és poc present”, expliquen des d’aquesta organització, que s’autodefineix com a action tank perquè es dedicarà “més a difondre el pensament que a generar-ne de nou”. El seu objectiu és canviar el marc mental del debat públic perquè reculli millor la sensibilitat proempresa.

Grifols, una de les grans perles de l’empresariat català, està passant el moment més delicat en molts anys. Aquesta setmana les seves accions han perdut un 13% del seu valor, furgant en una ferida dolorosa: en l’últim mes la companyia ha caigut un 25% a borsa, des que va començar l’any un 47% i des de fa 12 mesos, un 59%. En un any els accionistes han perdut més de la meitat del seu valor i els títols de la companyia han retrocedit una dècada fins a situar-se en el preu que tenien el 2012. La companyia ha intentat aquesta setmana calmar els inversors amb diversos anuncis, però de moment no sembla que els hagi convençut i això pot suposar perills importants per al futur. Què està passant a Grifols?

Els beneficis caiguts del cel no només existeixen per a les empreses elèctriques: també n’hi ha per a la banca. La irrupció de la pandèmia, seguida d’una inflació no vista en dècades, ha propiciat un escenari imprevist que es traduirà en milers de milions gratis de beneficis per a les entitats financeres.

L’anunci que Andalusia suprimirà l’impost de patrimoni ha provocat una sotragada imprevista en una qüestió, la de la fiscalitat i el finançament autonòmic, que fa molts anys que està empantanegada. L’impost de patrimoni, en particular, aixeca grans passions. Unes passions que oculten algunes veritats incòmodes. Les enumerem:

L'ARA ha consultat cinc experts perquè opinin sobre l'impost de patrimoni (IP). El consens entre ells és el de criticar aquest impost, però per diferents motius. Les principals diferències sorgeixen en les alternatives. Alguns proposen una fiscalitat més laxa per atreure professionals qualificats, mentre que d'altres coincideixen a dir que és imprescindible un augment de la recaptació global d'impostos per reduir les desigualtats socials.

Són només 33.000 euros: un petit pas per al món corporatiu, però un gran pas per a Moritz. Aquests són els beneficis que va obtenir l’any passat la companyia cervesera, suficients per sortir de pèrdues per primera vegada des del seu renaixement, l’any 2004.

El 27 de juny, a falta de tres dies perquè s’acabés el límit legal per fer-ho, el govern espanyol va aprovar una injecció de 550 milions de diners públics a Celsa. Tot i que no és gaire coneguda per al gran públic, aquesta empresa de producció d’acer és una de les principals corporacions de Catalunya. L’ajuda pública havia de permetre a aquesta companyia familiar salvar una situació molt complicada després d’anys difícils rematats per la pandèmia de covid.

L’excepcionalitat energètica ha fet que ens estiguem acostumant a mirar, amb freqüència gairebé diària, els mapes dels preus de la llum a Europa. Cada dia els mercats energètics del continent fixen les tarifes de l’endemà i així podem veure com evolucionen els preus a Espanya i a la resta de països. El problema és que les xifres que es publiquen diàriament no són els preus finals. Són els del mercat majorista. Però a aquest preu majorista després se li han d’afegir altres elements (com impostos, peatges o càrregues diverses). I d’aquí surt el preu final que paguem els consumidors.

CriteriaCaixa, l'empresa que agrupa les participacions de La Caixa, ha viscut aquest 2022 el seu millor primer semestre en set anys. La bona marxa dels negocis industrials, a més de la recuperació del negoci bancari, explica aquesta millora.

Sergi Ferrer-Salat segueix desplegant activitats més enllà de Ferrer, la companyia familiar –que ell presideix– i una de les principals farmacèutiques catalanes, creadora de productes com Gelocatil. L’empresari acaba de crear una empresa que té com a objecte la representació d’esportistes i el seu assessorament legal i d’imatge, entre d’altres.